no saber el que ha succeït abans de nosaltres és com ser incessantment xiquets». Ho va dir Ciceró (106-43 aC), escriptor, filòsof i polític romà. Amb això volia justificar la importància de la història escrita en l'esdevenir dels pobles. Ciceró era conscient que la història fa d'una comunitat un subjecte històric en si mateix, perquè compon un relat raonat i estructurat de les accions humanes. I en això no hi ha diferencia entre les nacions, les ciutats o els pobles menuts.
Si hi ha algú que ha convertit Albal en un subjecte històric dins de la història general valenciana, aqueix és Jesús Emilio Hernández Sanchis (Albal, 1928-Alzira, 2018), mestre i cronista oficial del municipi. Els seus llibres i opuscles sobre la història d'Albal, els textos inèdits que ha deixat escrits (memòries, cronologies i comentaris), així com l'abundant documentació d'arxiu que va recopilar al llarg de la seua vida sobre fets, persones i esdeveniments del seu poble natal, l'han convertit en un autèntic notari d'Albal, en l'iniciador de la historiografia del municipi. Els seus treballs, fets sempre des d'una immensa estima a Albal, han servit de base i inspiració per altres investigadors i investigadores locals que ens hem submergit en el passat del nostre poble.
Jesús Emilio va nàixer al carrer de l'Hort. Visqué de xiquet les convulsions de la Segona República i la Guerra Civil, i la dura postguerra en la seua joventut, alternant treball i estudis. Va cursar Magisteri a València i, després d'aprovar les oposicions a Tarragona, va exercir sis anys en terres catalanes. Després es traslladà a Alzira, en 1965, on va ser mestre de l'Agrupació Escolar Mixta al barri de la Muntanyeta. Posteriorment realitzà la seua labor educativa al Col·legi Públic Blasco Ibáñez de la mateixa localitat. El seu amor per la historia local el va compartir entre Albal i Alzira. En la capital de la Ribera Alta va crear el grup «Misión Rescate» per a motivar els seues alumnes en la recuperació de materials etnològics. I juntament amb Antonio Martínez i Nobert Blasco, va col·laborar en la fundació del Museu Municipal d'Alzira.
Però mai va oblidar Albal, que visitava regularment, al mateix temps que investigava la seua història en nombrosos arxius. Com a historiador, Jesús Emilio ha fet destacades aportacions. Amb el seu llibre «Albal. Documentos y noticias para la historia de mi pueblo», publicat en 1980 per Juan Martí, va iniciar una sèrie d'estudis en els quals ha reconstruït el passat del poble en totes les seues parts, principalment des de l'Edat Mitjana fins al segle XX. Este llibre el va fer, segons va deixar escrit, per a que «tots els albalencs apleguen a conèixer i voler, més si cap, el nostre poble». I crec que ho va aconseguir. Igualment, en 1980 va publicar «Refraner albalenc» i després eixiran «Repobladores de Albal en tiempo de Jaime I», «Un topónimo del Llibre del Repartiment: Alboayal, Albal». I una obra cabdal, «Toponimia del terme municipal d'Albal» (1998), un treball exhaustiu i definitiu d'obligada referència per a qualsevol estudi sobre la població.
Estos estudis són una mostra de la ingent obra de Jesús Emilio. De fet, com a cronista va elaborar diferents estudis sobre toponímia, repoblació, cultura i societat. Va participar en seminaris i encontres, entre els quals destaquen el Congrés d'Història de la Corona d'Aragó (1979) i les assemblees d'història de la Ribera, en les quals va presentar treballs sobre la Séquia Real del Xúquer, el trinquet de pilota de l'Hospital de la Caritat d'Alzira i el Pont de Sant Agustí d'Alzira. A més, ha publicat articles històrics en les revistes Al-Gezira d'Alzira, Suylana de Sollana i Annals de l'Ideco de l'Horta Sud.
El treball d'investigació sempre el va fer des de la humilitat de la saviesa. Jesús Emilio ha seguit la premissa de grans mestres com Pierre Vilar o Josep Fontana, per als quals l'obligació de l'historiador no és inculcar veritats, sinó estimular a pensar. De fet, la vàlua humana i intel·lectual de Jesús Emilio ha sigut reconeguda per l'ajuntament albalenc, que li va dedicar en vida el nom d'un carrer i el va nomenar Fill Predilecte d'Albal en 2011. Prèviament, en 2009, Jesús Emilio, va donar a l'Arxiu Municipal d'Albal les seues obres i la documentació que tenia referent al poble. Va fer el mateix amb l'arxiu d'Alzira, el seu segon poble, on havia viscut i investigat durant tants anys. Altrament, Jesús Emilio va rebre en 2015 un emotiu homenatge de la Real Associació de Cronistes del Regne de València, entitat en la qual va col·laborar en congressos i investigacions.
Ens ha deixat un dels més importants estudiosos de la història d'Albal, però ens queda la seua obra com a patrimoni cultural del poble. Les "històries" locals de Jesús Emilio Hernández són peces constitutives del "sistema regional/general" de la història, del qual mai es va aïllar. Eixe és el seu llegat.
