Segons la Unesco, la Convenció del 1972 per a la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural estableix que «certs llocs de la Terra amb un "valor universal excepcional" pertanyen al patrimoni comú de la humanitat». Aquest podria ser el cas del Palau Senyorial d´Alaquàs considerat actualment com a Bé d´Interés Cultural (BIC).
Aquest monument conté unes especials característiques que compleixen amb els criteris que fixa aquesta organització de l´Oorganització de Nacions Unides (ONU) per a fer-lo mereixedor d´aquesta distinció. Especialment perquè els artesans moriscos locals, amb l´execució dels seus taulells ceràmics i enteixinats de fusta, deixaren testimoni, durant un període concret, d´un intercanvi d´influències considerable entre la cultura andalusina i la cristiana. I, a més a més, per ser un exemple excel·lent d´un tipus d´edifici que il·lustra una etapa significativa en la història humana.
En conseqüència aprofitem la proximitat del 28 de febrer, en el qual es compleixen 15 anys de l´apertura del Palau-Castell com propietat del poble d´Alaquàs, per a recordar la crida que vaig realitzar en l´edició de l´Horta de Levante-EMV en setembre del 2016. En aquella ocasió vaig plantejar la bona oportunitat que brindava la commemoració del primer centenari de la seua declaració el 21 d´abril del 1918 com a Monument Historicoartístic de caràcter Nacional, perquè l´Ajuntament d´Alaquàs fera un pas més enllà per a posar de manifest el reconeixement dels seus valors culturals i expressar l´estima que cap aquest edifici li demostren des de fa segles les alaquaseres i alaquasers.
Per a fer això possible, proposava que el consistori realitzara els tràmits necessaris per a sol·licitar la declaració d´aquest bé com a Patrimoni de la Humanitat, amb la seua corresponent inclusió en la Llista del Patrimoni Mundial.
Aquesta crida va rebre una bona acollida per part de destacats experts que van participar en la redacció del Pla Director del Palau Senyorial d´Alaquàs en 2004 i que van formar part de l´equip que va dirigir la rehabilitació del monument entre 2005 i 2007.
Dins d´aquests, professionals com el director del Museu Nacional de Ceràmica Jaume Coll o els arqueòlegs Paloma Berrocal i Víctor Algarra van manifestar la seua bona disposició a ajudar per a fer possible aquest repte. Cal recordar que el pla director del Castell i altres informes associats van determinar que aquest edifici és un únicum, o cas únic, a l´Estat espanyol pels seus paviments ceràmics de la planta noble de la primera meitat del segle XVI. Per aquest motiu, el treball i els membres de l´equip redactor d´aquest instrument -que va estar format pels màxims especialistes en cada matèria dirigits per l´arquitecte Vicent Garcia-, és la base de la qual hauria de sorgir el document per a realitzar aquesta petició a la Unesco.
Per tant, com a membre de la comissió consultiva que participa en la preparació d´aquest «Centenari per a la història» de la protecció d´aquest Palau-Castell, considere que l´Ajuntament d´Alaquàs té oportunitat irrepetible per a iniciar els tràmits per a aconseguir aquesta fita històrica dins de les celebracions d´aquesta efemèride.
