Així com tots els camins no duen cap a Roma, tota proposta de gestió participativa no du necessàriament cap a la participació. Així doncs, és ben feble la línia que distingeix entre un procés en el qual els actors clau prenen part, parant atenció a les seues competències i limitacions, i un procés de reforçament o legitimació de polítiques públiques. Per tant, hauríem de parar atenció no únicament a les estructures de poder preestablertes sinó a les formes en què aquest poder es distribueix en el procés de diàleg, de participació i de retiment de comptes. A més a més, s'hauria de parar atenció a la seua capacitat (poder) de transformació: el procés de codefinició de l'agenda i l'estadi d'anàlisi-reflexió-acció.
Davant d'aquest escenari la representació col·laborativa es presenta com una de les formules adients per tal d'afavorir una posició central de la ciutadania en l'acció política, en la construcció de l'interés general. Assumint, en conseqüència, un exercici de control, de retiment de comptes i exercint un poder real a les institucions (Álvarez et al., 2014). Una aproximació a aquesta filosofia de treball es pot identificar en el cas de Tenerife Isla Colaborativa - Sharing Island, un espai de cocreació per tal de promoure un ecosistema col·laboratiu a Tenerife i a Canàries. I també l'experiència Bogotá Abierta, una plataforma de cocreació ciutadana a Colòmbia.
El rol del metagovernador
El metagovernador esdevindria l'antítesi de l'antiheroi de la saga The Walking Dead: El gobernador, un ésser a qui més li val ser temut que ser amat. En la línia de Maquiavelo, en contradicció amb una visió metapolítica dels afers públics. Al cap i a la fi, el rol del metagovernador, en el marc de la governança participativa, es presentaria clar i ras, esdevenint un lideratge facilitador, cohesionador, i inspirador per tal d'obrir les organitzacions a processos basats en la intel·ligència col·lectiva de la xarxa i de construir valor públic innovant i assumint la interdependència amb el seu entorn.
Ara per ara, malgrat que encara lluny de la metagovernança (Jessop, 2004), ja s'estan donant passos en ferm en l'àmbit de la metapolítica amb una orientació disciplinada cap a la societat. Amb propostes com ara Mimos VLC impulsada a l'Ajuntament de València i l'Estratègia Provincial de Governança Participativa de la Diputació de Castelló, en les quals els directius públics professionals assumeixen aquest lideratge per tal d'obrir processos a la intel·ligència col·lectiva, el treball en xarxa i la innovació.
Les 3 claus del model de gestió
La travessa cap a la gestió participativa assumeix des del seu punt de partida la presa de consciència, el protagonisme ciutadà, en la recuperació de la virtut cívica (Vicente, 2015). En aquest context, esdevindrien les claus de la governança participativa: (1) la intel·ligència institucional i la intel·ligència social; (2) el treball en xarxa i el lideratge bottom-up, i, finalment, (3) la innovació oberta amb vocació d'innovació social.
