Un dels noms propis més vinculats a la història del Castell-Palau d'Alaquàs és el de Josep M. Manuel Cortina (1868-1950), un dels arquitectes valencians més importants de tots els temps; i l'artífex d'edificis de la ciutat de València ben singulars i característics, per cert.
I és que Cortina fou l'autor principal de l'opuscle titulat «El palacio señorial de Alacuás», que a finals de 1922 edità el Centre de Cultura Valenciana -del qual era director consiliari- com a conclusió de la campanya de reivindicació i defensa del monument que l'entitat havia iniciat en abril de 1918.
Gràcies a diversos documents inèdits, podem ampliar la informació que fins ara posseíem sobre la manera com es gestà aquell llibret. Així, es conserva una carta de Cortina, datada el 15 de gener de 1920 i adreçada al director del Centre, Josep Martínez Aloy, en què, entre d'altres coses, es queixava que «Cabedo no me ha entregado dos fotografías que faltan de Alacuás, para cuyo obtento hize múltiples gestiones». Es referia a Josep M. Cabedo, un dels fotògrafs valencians més reputats de l'època, i autor dels múltiples retrats que il·lustren El palacio señorial de Alacuás -és a dir, col·laborador de Cortina en aquest treball.
Pressupost de la impressió
Així mateix, sabem també que en març de 1921 l'arquitecte devia tindre pràcticament finalitzat l'estudi, ja que en l'acta de la reunió del Centre de Cultura del dia 30 es féu constar que Cortina havia aportat «los datos necesarios para formar el presupuesto de la impresión de la 'Monografía del palacio de Alacuás', y se acordó [...] rogar al comunicante facilite el original para formar concepto de su volumen, y expresarle la gratitud del Directorio por el celo desplegado en el ejercicio de su ponencia». D'aquest comentari, per tant, es pot deduir que l'entitat li reclamava l'original per tal de poder demanar el corresponent pressupost d'edició.
Impressió de la monografia
És possible, però, que l'arquitecte tardara encara uns mesos a enviar la versió final de l'estudi, que potser lliurà en passar l'estiu. Siga com siga, el ben cert és que no fou fins al 10 d'octubre de 1921 que el Centre «resolvió facultar al Sr. Director-Decano para que disponga la impresión de una monografía ilustrada sobre el Castillo de Alacuás»; és a dir, perquè donara l'ordre d'iniciar la impressió del llibret. Una acció que Martínez Aloy notificà a la resta de membres de l'entitat el 13 de febrer de 1922.
Finalment, es conserva una altra carta inèdita de Cortina, datada el 10 de febrer de 1923, en què l'arquitecte demanava al director del Centre: «Ruégole que al distribuir el folleto 'El Palacio señorial de Alacuás'» se sirva remitir un ejemplar a Don Vicente Gil Roca, propietario de dicha monumental casona, quien merece especial mención por las facilidades que dio para la obtención de los gráficos publicados».
La qual cosa indica que, malgrat la intenció que Gil Roca tenia de desballestar el Castell -el 1928 en va demolir la torre nord-oest-, no dificultà la realització del magnífic estudi que hi portà a terme l'arquitecte Cortina, i que donà a conéixer un monument que aquests dies celebra el centenari de la seua declaració com a edifici artístic.
