20 de abril de 2016
20.04.2016

La Marina Alta, aigua al coll

20.04.2016 | 04:15

Els anys 2014 i 2015 han estat anys d'intensa sequera a la Marina Alta, amb fortes restriccions en el subministrament d'aigua a molts pobles, fins al punt de declarar la comarca en nivell roig d'emergència i sent la zona del País Valencià amb menys reserves. Vam arribar a tindre menys precipitacions, junt amb l'Alacantí i el Vinalopó, que el Sahel, que és la zona més àrida del planeta. Les últimes pluges, tot i ser ben rebudes, no solucionen el problema.

Podem dividir la comarca en quatre zones. Una zona nord-oest, plujosa i poc consumidora d'aigua; una zona nord-est, plujosa però molt consumidora fins al punt de necessitar aigua de l'interior; la zona sud-oest, poc plujosa però que consumeix poc; i per últim la zona sud-est, poc plujosa i molt consumidora (Calp, Benissa, Teulada i Xàbia).

A més cal superposar una altra capa sobre l'escenari descrit: la contaminació i la salinitat dels recursos hídrics. Hi ha contaminació per nitrats i sulfats, sobretot a les zones agrícoles de regadiu. La salinització és general en pràcticament tots els aqüífers costaners, amb casos greus d'intrusió salina com els del Verger, Dénia, o a la Depressió de Benissa.

Però hi ha més factors a considerar. Vivim a una comarca on la pràctica totalitat de l'aigua per al consum humà i de reg és d'origen subterrani. La reutilització de les aigües residuals depurades és sols de l'11%, però possiblement la característica més sorprenent siga el rendiment mitjà de la xarxa de distribució d'aigua potable: sols del 60% (4 de cada 10 litres es perden).

Segons els indicadors del canvi climàtic s'observa una reducció de les precipitacions junt amb l'increment dels episodis d'inundacions. Caldrà, doncs, teixir les solucions pertinents. Ser valents, però sempre partint de la participació de tothom.

Reutilitzar la major quantitat d'aigua possible que produeixen les depuradores, acostar el rendiment de les xarxes urbanes de distribució d'aigua al 100%, ampliar la capacitat de les dessaladores, a més de la conscienciació ciutadana, són mesures necessàries per a evitar talls al subministrament. Evidentment els majors consumidors, les zones costaneres, hauran de reduir el seu consum si volen rebre la «solidaritat» de l'interior, aplicant mesures necessàries tals com: limitar l'urbanisme, racionalitzar els usos (piscines amb aigua salada, reutilització de l'aigua regenerada), controlar l'aplicació de fertilitzants i fitosanitaris, i aturar els bombeigs d'aigua dolça al mar de la finca del Rosario, a La Marjal de Pego.

Com indiquen els estudis, les cobertes vegetals multipliquen la infiltració de la pluja. Per tant caldrà apostar per polítiques de reforestació i restauració de les zones abancalades, amb una enorme capacitat de retenció i infiltració.
Haurem de millorar, també, la infiltració creant zones humides laterals als llits dels rius Girona o Gorgos que retinguen l'aigua de les avingudes, reduint els riscos d'inundacions aigües avall.

Hi ha moltes alternatives per tal d'evitar una situació que podria ser catastròfica. Hem de posar-nos a treballar ja: les administracions, els pobles i a tota la societat de la comarca. Si no reaccionem a temps, els nostres fills no ens ho perdonaran.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine