Iniciem el recorregut per un dels llocs més representatius del paisatge saguntí i del referent marítim de tota la contornada, des de la mar, passant per ciutat vella, fins les terres de l'interior. Parlem de l'avinguda del Mediterrani i dels seus carrers adjacents del Port de Sagunt, un raval on es concentren diverses activitats socials, aspecte que explicarem en aquestes línies.
Des del punt històric, l'avinguda és una continuació del camí de la Serratella, una via del litoral rural que inicia la seua senderola a prop del grau de Borriana i que en terres del terme de Sagunt es denomina Vereda o Canyada Real, la qual era des de l'antiguitat un vial de costa dedicat al trànsit de persones i animals, alternatiu a la Via Augusta. A l'arrencada de segle XX, però, aquesta via va ser tallada de sobte a conseqüència de les instal·lacions de la Compañía Minera de Sierra Menera, situació que es manté sense solució de pas des d'aquella època.
A prop d'aquest camí, segons el cronista Chabret, al bell mig on desaigua el Palància en la planúria de la costa, va succeir un esdeveniment poc estudiat i menys conegut pels portsaguntins. Es tracta del camp de batalla de la guerra dels dos Peres (1356-1369) ja que el cavaller Ramon de Vilanova había fortificado el paso del río Palancia junto a su desembocadura en el mar. Pocs dies després la host aragonesa tractà d'establir el bloqueig corriéndose por la vega que está hacia el mar.
L'actual avinguda amida 1400 metres, iniciant-s'hi des del desaparegut carrer Telégrafos, el qual és una moderna perllongació de la via fins al mateix delta. Ha tingut diversos topònims segons el moment històric i social viscut, ja que els nostres polítics li han canviat diverses vegades la denominació urbana, una malaltia típica hispana. A banda de l'esmentada Vereda (cens de 1916), molt aviat va ser retolada com avenida Castelar (cens de 1920), en honor al polític i escriptor Emilio Castelar (1832-1899). El 1940 se li canvia el nom pel del franquista general Emilio Mola (1887-1937). Arribada la democràcia, un altre colp canvia a l'actual topònim, més adequat per als temps que esdevindrien: avinguda del Mediterrani.
Quan comença la vida urbana al Port, només s'inicia el segle XX, allò que era terra de marjal a prop de la mar es converteix en zona urbana. Una de les primeres construccions fabrils que s'hi feren va ser una curta via de tren amb vagonetes, les quals anaven i tornaven diverses vegades al dia des del port en construcció fins al riu amb la finalitat de transportar la grava per a les obres.
Són molts els carrers marítims que conflueixen en l'avinguda, i hi són també dels més antics del poblat, on predominen topònims ben valencians perquè una majoria dels primers immigrants eren de la nostra terra: Trovador, Teodor Llorente, Desemparats, Pintor Sorolla, en són exemples.
