Ala Casa de Cultura de Quart de les Valls tenim estos dies una exposició fotográfica sobre la Festa de Sant Pelegrí. Una mostra d'imatges en les que podem vore una vessant tradicional i lúdica del nostre poble. I també una manifestació que forma part de la història local, ja que no són poques les persones, unes ja desaparegudes pel pas del temps i d'altres que hi són part activa de la población actual, que any rere any participen d'una celebració que s'ha convertit en multitudinària.
La festa de Sant Pelegrí, que fou fundada pels frares servites del desaparegut convent que hi havia a Quart, ha evolucionat des del costum antic de fer unes calderes per donar dinar als pobres en èpoques de molta escassetat i fins i tot de miseria, a un acte festiu en el que vora tres mil persones, entre veins i visitants s'acosten a la plaça del poble per «parar caldera» i juntar-se les colles d'amics o familiars per dinar tots junts un plat molt exquisit i emblemàtic a les nostres terres.
També era costum en temps antic i per tant forma part del ritual de la celebració, que als assitents a la missa se'ls done un trosset de pa beneït. El que dóna peu al costum també tradicional de que la gent porte prims abans fets a casa i ara en els forns del poble, adornats amb flors, per a que siguen beneits i després repartir-lo entre els familiars o coneguts.
Després de la missa la plaça pega un esclafit de gent. Tots amb prims i cadires (ara ja no es veuen catrets), perquè a l'església no hi ha prou bancs, aprofiten el moment per vore a gent que fa un any o més que no s'han vist. I tots plegats a per la cassola o el perolet per posar-se en cua i parar caldera. Durant un grapat d'anys, la festa l'organitzava la Societat de Socors Mutus La Unión, entitat fundada als anys vint del segle passat pel Retor Maties. Tenia la missió de que els treballadors del camp pugueren rebre ajuda per pagar-se les medicines en uns temps en que la Seguretat Social no hi era com ara. I la festa que en principi es celebrava el dia dos de maig, passà a fer-se el dia ú, a finals dels anys seixanta, quan aquesta data es feu festa oficial, com a Dia del Treball.
Els directius de la Societat de Socors presidien tots els actes de la festa i, a partir de 1950, aproximadament, portaven la companyia de les clavariesses, amb el vestit tradicional, llarg amb teja i mantellina. De matí, en una cercavila, la banda de música els arreplegava per anar a missa. I per la vesprada també participaven en la processó. Açò és un aspecte de la festa que s'ha perdut, quan es deixà de fer un temps al principi dels anys setanta i després es recuperà la celebració, sense clavaris ni clavariesses, ni tampoc processó. D' aquestes vicisituts i de l'evolució de la festa a l'època actual ens ajuden a comprendre als més jovens i recordar al més majors les imatges que tenim fins el dia de Sant Pelegrí en la Casa de Cultura.
