El 6 de maig de 2015 passarà a la història de Sagunt com l'any del centenari de la mort del General Canino. Este il·lustre militar canari participà en les principals campanyes de la segona meitat del segle XIX. Tanmateix el més destacat per a la comarca va ser que es casà a Sagunt i va emparentar amb una important família de propietaris: els Llopis. El personatge va posseir un antic palau al carrer de Cavallers. La seua residència, adquirida el 1890, és el que ara es coneix com la Casa de Cultura "Capellà Pallarés".
De tot eixe temps sols es conserva un carrer dedicat al general. Però encara d'aquella època perviuen dos persones que nasqueren i visqueren allí: les germanes Amparo i Clementina Prats Martínez. Són filles d'Encarnación Martínez Llopis (1898-1984), neboda del militar i de la muller Júlia Llopis (1851-1923). A esta se l'havien afillat en la casa senyorial, quan es va quedar òrfena de mare amb sols dos anys. Allí va viure al costat de Canino fins que faltà en 1915, i després acompanyada de la vídua i la germana fadrina Clementina Llopis. Fins i tot, en casar-se amb el metge Enrique Prats Grau, va continuar fent-ho. De fet hi va tindre 7 del 12 fills del matrimoni.
Amparo Prats Martínez en fou la quinta. Va nàixer a la casa senyorial el 1929. Recorda encara intensament, amb els seus 86 anys, aquell temps. A la planta baixa vivia la portera Encarnación. En la primera planta es trobava la part noble. Tenia destacats salons, habitacions dotades de fumeral i 4 xiques de servici. També hi havia un bell pati que portava a l'hort. A més va conéixer una bona biblioteca que després desaparegué. Entre els moments més intensos reviu encara el soterrar de la tia fadrina Clementina Llopis el 1933. Eixe any va marcar un abans i un després. Es va complir la voluntat de Canino i la casa passà a mans de l'església. El seu desig és que se la quedaren els franciscans de Sant Esperit. No obstant això, al remat fou a parar als capellans de Santa Maria. Alguns béns mobles es repartiren entre religiosos. Així l'algarenc José Jordán, vicari de l'església del Salvador i confessor del general, es va quedar el mobiliari del despatx de Canino. L'església, i segurament el capellà Lerma, oferí als familiars la compra de la residència abans de vendre-la, però estos no acceptaren. Consideraren que la voluntat del tio era que passara a mans religioses i que no tornara a ells. Aleshores els Martínez Llopis - Prats van tornar a la casa familiar dels Llopis, situada al carrer de Sant Francesc. Allí tenien dos destacades cases. En una viu fins ara Amparo Prats Martínez, neboda-néta de Canino. Un testimoni excepcional del destacat palau i d'un temps digne de recordar en este centenari.
