És de ben nascuts ser ben agraïts, diu la dita, però d'ací a caure en l'autocomplaença o que amb una bagatel·la ens donem per satisfets, hi ha un camí ben llarg que algú s'ha entestat a recórrer aquesta setmana com si dels cent metres llisos es tractara.
Un milió d'euros és una punt de partida per començar a treballar en un projecte seriós per a la reindustrialització del nostre municipi, però qui crega que amb açò ens hem de conformar, no coneix la realitat d'aquesta ciutat.
Aquesta partida pressupostària és insuficient per a afrontar una situació tan greu com la que pateix el Camp de Morvedre. Ningú no ho dubta. Però l'aprovació pel Senat de l'esmena als pressupostos generals de l'estat que va presentar el Consell i que es va oferir a la participació de la resta de grups polítics ha sigut un gest carregat de significats.
S'ha aconseguit que l'estat s'implique en un procés tan essencial per a nosaltres com la reindustrialització del Camp de Morvedre. Però no ha de ser un gest circumscrit dins d'una precampanya electoral. Des del Consell i el govern municipal no anàvem a deixar perdre un milió d'euros. Ara bé, ha de ser un gest acompanyat de fets, l'inici d'una implicació més profunda en la millora de les condicions de vida de la nostra comarca. Un compromís que igualment se li ha d'exigir a la resta d'administracions públiques.
D'altra banda, voldria destacar el fet que l'acord ha sigut fruit del consens i del treball coordinat de tots els grups municipals de l'Ajuntament de Sagunt, que hem sabut transmetre a les nostres formacions la necessitat d'actuar conjuntament en aquest tema.
Vull incidir també en la rellevància que ha tingut el fet que el Consell i la mateixa Conselleria d'Economia i Sectors Productius hagen estat implicats també en la consecució d'aquesta esmena. Sense la implicació autonòmica, no hi hauria hagut implicació estatal, sense la priorització municipal, no hi hauria hagut implicació autonòmica. Sense la implicació dels treballadors i els moviments sindicals, no s'hauria visibilitzat el problema que patim a Sagunt de no tindre un sector industrial autòcnon. Per tant, aquest primer pas és un treball coral i plural en el qual hem de continuar tots i totes implicats per començar el camí. Aquest, només, és el primer pas.
Si de cas, la nota dissonant han sigut les declaracions, excloents i oportunistes, que la presidenta del PPCV, Isabel Bonig, ha realitzat al respecte. Sobretot perquè el procés ha sigut conseqüència del consens i la implicació col·lectiva per part de tots els grups polítics de la mà de les persones afectades. Una llàstima, la veritat, perquè desllueixen la tasca que ha fet el portaveu del PP a l'Ajuntament de Sagunt, Sergio Muniesa, que s'agraeix que s'haja posat les piles, ara que és a l'oposició.
Però ja sabem que primar els interessos partidistes sobre l'interés general és la manera d'actuar del PP. És la seua marca de la casa. Senyora Bonig: han fet més pels valencians els treballadors de Bossal els últims mesos que el seu partit després de vint anys de gestió política, plagada d'escàndols de corrupció, malbaratament dels diners públics i submissió als interessos de Madrid.
Per fortuna, les eleccions municipals i autonòmiques, i esperem també que les generals, òbriguen el camí del canvi. Perquè hi ha un altre estil de fer les coses. Des de Compromís, amb treball, discreció i humilitat, volem demostrar amb fets que estem en política per a lluitar pel benestar dels valencians i que les disputes dels grans partits polítics no ens interessen gens ni mica.
Volem que els ciutadans siguen conscients de la importància que té per als valencians que Compromís estiga representada en tots els àmbits de les administracions públiques. És d'una importància vital. Som l'única força política valenciana capaç de lluitar pels interessos valencians, sense partidismes ni oportunismes que vénen de Madrid. Si el nostre senador territorial, Carles Mulet, no haguera jugat el paper d'aglutinador entre totes les forces polítiques del senat, l'esmena no s'haguera aprovat, sens dubte.
Finalment, voldria encoratjar els treballadors de Bossal perquè continuen en la lluita, ja que no hem fet més que començar. Nosaltres, des de les nostres responsabilitats municipals i autonòmiques, continuarem en la lluita per millorar les condicions de vida de la nostra ciutadania, eixe és el nostre Compromís.
