03 de febrero de 2016
03.02.2016
OPINIÓ

Sant Blai: Festa de tots a Estivella

03.02.2016 | 10:21
Sant Blai: Festa de tots a Estivella

Sant Blai és una de les tradicions més antigues d'Estivella i de la comarca que continuen vives gràcies a l'esforç col·lectiu del poble. Esta afirmació que sembla un bonic enunciat que es pot emprar per a qualificar qualsevol festivitat, significa hui en dia molt més.

A diferència d'unes altres festes antigues, les quals es festejaven a través d'una confraria, Sant Blai va consolidar-se gràcies al suport econòmic de l'ajuntament des del segle XVIII. Una realitat que va continuar així al llarg de la història fins a la constitució d'una Societat de Socors el segle XIX. Era una entitat tutelada per l'església però dedicada a l'obra social dels associats. Eixe protagonisme de la societat no exclusivament religiosa en l'organització de Sant Blai es va fer evident tot el segle XX. Primer fou l'actitud quasi heroica del sagristà José Blasco i després la d'una comissió de festes fins a 2012. En resum, la supervivència de Sant Blai a Estivella al llarg del temps no ha sigut possible exclusivament per l'església sinó també perquè el poble no s'ha oblidat de celebrar-lo com a patró d'hivern.

Eixa raó fa que siga important que des de 2013 continue viva una nova comissió de festes amb ganes de treballar des del temple i per a tot el poble. Ella ha apostat, com ho feien les anteriors, per comprar les coquetes als forns i portar-les a beneir. Ella ha donat l'oli per a ser beneït pel rector i passar-lo per les goles dels fidels. Ella ha comprat les flors i els ciris per a acompanyar el sant el dia de la seua festivitat. Ella s'ha oferit a participar de la litúrgia o de qualsevol moment dels actes religiosos perquè els seus membres són part també de la comunitat parroquial. Ella vol preocupar-se perquè l'antiga imatge es conserve i siga protegida. No oblidem que el terme ella és sinònim dels veïns i de les veïnes els quals, amb la seua col·laboració, arreplegada pels festers, fan possible que siga viva la tradició de Sant Blai.

Potser per eixos arguments és important que l'església tinga més present la comissió. Hi ha elements que indiquen que no és del tot així. No té trellat que un vicari vinga a fer la missa major i no siga informat que existix una comissió. No s'explica que el seguici de rectors que presidixen la celebració del sant es retire de l'altar sense beneir les coques, com tota la vida s'ha fet; ni que l'oli que tradicionalment donava la comissió en siga substituït per un altre.

Tampoc és molt raonable que, durant la benedicció de les calderes per part d'una autoritat religiosa superior, algun capellà es dedique a utilitzar un mòbil o que per a restaurar els dits del sant la sol·licitud de la comissió haja d'esperar sis mesos en el despatx parroquial perquè es prenga en compte. És clar que tot açò no són més que anècdotes que cal pensar no estan fetes amb mala fe.

No obstant això, potser siguen arguments que s'han d'analitzar i fer pensar que esta festa és religiosa però també és una tradició de tot un poble. Un projecte col·lectiu en el qual cal respectar els nous rituals o les noves activitats plantejades per l'església, però en el qual cal comptar també amb totes les activitats que tradicionalment eren encomanades a les comissions. Sempre en plena harmonia han conviscut la comunitat religiosa i els col·lectius festers. Confiem que així siga amb bona voluntat per part de tots. Sant Blai ens ho demana.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine