Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Saguntum, municipi romà

La romanització plena de Sagunt s'aconsegueix durant el tres primers segles de l'Imperi

La romanització plena de Saguntum s'aconsegueix durant els tres primers segles de l'Imperi. D'aquest període la nostra ciutat conserva molts vestigis, malgrat la destrucció i expoliació sistemàtica d'espais, construccions i restes. Relacionaré el patrimoni més significatiu:

Disposem del fons epigràfic més important del País Valencià, més de sis-cent textos estudiats fonamentalment per Josep Corell, el qual ofereix informació de persones de tots els estaments socials, des dels patricis amb càrrecs en l'administració imperial a exclaus, i ens permet conèixer els càrrecs polítics i culturals del municipi.

Durant l'Imperi es concep el desenvolupament de Saguntum pel nord, des dels murs ibèrics de la ciutat fins al riu, i per l'est; de manera que la via Heraclea rep el nom d'Augusta, que transcorria per l'avinguda del País Valencià, s'amortitza i es desplaça cap a l'est en la trajectòria que porta actualment el ferrocarril. El cardo màxim de la ciutat imperial transcorria aproximadament per l'actual carrer de la Rosa-Josefa Daroqui-València i el decumanus màxim aniria pel Caminrel de Terol o potser pel carrer dels Horts.

En la primera meitat del segle I, durant el regnat de l'emperador Tiberi, el patrici saguntí Gneu Baebius Geminus per testament del seu germà bessó sufragà la construcció del fòrum decurial a la ciutadella. Conserva tota la planta amb la identificació del temple dedicat a Apol·lo, la cúria, l'horreum, el tabulari, la basílica, les tavernes, els banys complets, la sala de l'assamblea, els accessos, la cisterna, el sistema hidrològic complet (aigües potables, superficials i residuals) i els pedestals dels emperadors de la família Júlio-Clàudia.

En la segona meitat del segle I es va construir el Teatre Romà en el vessant nord de la muntanya, entre la ciutadella i la ciutat. Conserva la base sobre la qual es construí l'escena amb la sala de màquines completa, l'estructura de la cavea amb el corredor ascendent, els accessos des de l'exterior, i a la cavea, etcètera. Cal dir que s'han recuperat dos fragments de seient amb els noms de patricis escrits en iber, fet que ens aporta una informació excepcional sobre la pervivència de l'iber com a llengua de prestigi.

Sistema hidrològic

Es construeix el sistema hidrològic de la comarca, tant que ha arribat avui amb el nom de Séquia Major, com el de la font de Sagunt i com el procedent del Túria (séquia de Montcada i séquia de la Rif al Grau Vell). La ciutat, a més de conservar l'aqüeducte ibèric (séquia dels Pous), construeix l'aqüeducte de dalt que acabava a les esquenes del temple de Diana. La recuperació d'ares votives a Asclepi, Isis i Draconibus (les serps) ens porten a deduir que els voltants del temple de la deessa màxima es va convertir en un santuari salutífer. Es construeix també l'assut de Pedres Blaves i l'aqüeducte de baix (séquia de la Vila), així com també l'aqüeducte del raval de Baix (séquia del Cementeri).

Es construeixen edificis tan importants com el fòrum municipal amb el temple dedicat al culte imperial (probablement a Adrià), el circ, l'anfiteatre, la palestra, la via portici, dos o tres ponts? S'adequa el port del Grau Vell. Saguntum perd l'estructura decurial i passa al municipi. En la nova demarcació, Saguntum forma part de l'Edetània.

A partir del segle IV es produeix la decadència romana. Segons Prudenci, Vicentius (Sant Vicent de la Roda), víctima de les persecucions de Dioclecià, va morir a Saguntum, va ser soterrat a la via Augusta per una membre de la comunitat jueva anomenada Jònica i les seues restes van reposar a la cripta de la basílica de Sant Salvador de Saguntum fins que en el segle VI Justinià les traslladà a la basílica visigòtica de València.

Compartir el artículo

stats