La situació socioeconòmica valenciana de febrer de 1916 era preocupant. L'exportació dels cítrics estava deturada. La crisi de subsistència va fer que al Cap i Casal hi haguera una gran vaga de forners i que com a resultat de tota la conflictivitat dimitira l'alcalde Sr. Paredes i fóra substituït per Fidel Gurrea. El 7 de febrer es va fer una reunió tarongera al Paranimf de la Universitat presidida pel governador i diversos polítics amb la intenció que es demanara al govern l'inici de negociacions amb Anglaterra perquè no impedira les exportacions dels cítrics.
En eixe context Sagunt va acollir el 20 de febrer una gran Assemblea Tarongera al Teatre presidida per l'alcalde José Pitarch. Estaven presents diverses entitats de la població. Segons el diari madrileny El Liberal hi eren: «Sociedades de Socorros Mutuos, Unión Saguntina de Artesanos, Agrícola de Labradores, Vitivinícola, Jaimista, Católica, Cruz Roja, Junta Iniciativas, Policia Rural y de Riegos, Liga Saguntina, Círculos Liberal, Conservador y Republicano, Caja de Ahorros y el pueblo en masa».
Comte de Romanones
Els assistents estudiaren el fet que els naviliers Sota i Aznar havien oferit al govern el port de Sagunt per a l'exportació tarongera. En l'acte es va agrair la intervenció patriota d'estos, l'encertada gestió del comte de Romanones i la del diputat Jimeno. També es van manifestar contra el diari El Pueblo per mostrar-se contraris a l'habilitació provisional del Port. En els següents dies continuaren les reunions. El 22 de febrer l'Ajuntament de Sagunt i diferents entitats van visitar el president de la Diputació i al Governador per a demanar que intercediren a favor de l'habilitació del port de Sagunt.
El 23 de febrer a Sagunt es va reunir l'alcalde amb els representants d'altres poblacions del districte. Acordaren d'enviar un telegrama al ministre de Foment perquè es permetera «embarcar la naranja de la comarca y salvar así de la ruina a la región».
Una notícia de societat fou la tornada de l'administrador de correus Pablo Manchón de Madrid. Havia realitzat les proves necessàries per a ser cap de negociat.
L'actualitat política va estar marcada per l'arribada a Sagunt el 25 de febrer del marqués de Mirasol acompanyat per Bernardo Prieto. Fou rebut pel comité maurista. S'anunciava que podria ser el candidat al Congrés i que s'enfrontaria amb el ministerial Sr. Jimeno.
Polèmica a Benifairó
Entre les polèmiques cal esmentar l'originada pel corresponsal del Diario de Valencia el qual criticava que la Societat Protectora de Benifairó de les Valls rebera el nom de «el Progreso Liberal». Considerava que en un local on sols se servia café, vi i licors «no deja de parecernos más pedantería, que otra cosa, eso del progreso». Assenyalava que dels 120 socis, 80 n'eren analfabets i escrivia que eixa realitat no tenia res a vore amb el progrés. Finalment deia que «si intentan dar impuso al partido por medio del rotulo, viven muy equivocados».
El mes de febrer va acabar amb l'habilitació provisional del Port de Sagunt i març va iniciar-se amb el nomenament dels naviliers Sota i Aznar com a fills adoptius el 3 de març. Però eixos i uns altres temes formaran part del següent De Cent en Cent.
