Fa uns dies l'Associació Falla de Santa Anna presentà el llibre de 2016 a l'aula de La Via del Pòrtic, ben probablement la via sacra de la Saguntum imperial. El fet no tindria cap mèrit de no ser perquè, en cremar la falla de l'exercici 2014-15, la comissió es fixara com a objectiu que el motiu del llibre, de la falla i de la Setmana Cultural de l'exercici de 2015-16 havien de girar al voltant del fet literari que desencadenà el setge i destrucció de Sagunt pels exèrcits cartaginesos dirigits per Anníbal. Això esdevingué, certament, abans de les eleccions municipals que determinaren la composició municipal i, en conseqüència, abans que la corporació decidira promoure Sagunt com a Capital de la Romanització. De manera que la presentació del llibre s'encardinà en la programació municipal de les conferències realitzades al llarg del més de febrer que han iniciat el camí per proposar Sagunt com a Patrimoni de la Humanitat.
Si tenim en compte la trajectòria de la Falla de Santa Anna, un objectiu tan singular, està dins de la normalitat de l'associació perquè fa molts anys que, encapçalada per Josep Francés Duato, va assumir treballar per la llengua i el patrimoni recolzant i complementant tot un seguit d'associacions saguntines que treballen diferents vessants del patrimoni saguntí: Centre Arqueològic, Centre d'Estudis del Camp de Morvedre, Ludere i discere, Associació per la Defensa del Parimoni, Voluntaris pel Patrimoni Històric, Saguntum civitas, Passió per Sagunt, Patrimoni Industrial i Obrer... El cas és que el llibre de la falla de Santa Anna pega un pas més enllà i es proposa reflectir la destrucció de Sagunt com a fet literari. I és que, a partir del setge i destrucció de la ciutat pels cartaginesos, Sagunt ha estat referència imprescindible en la historiografia i en la literatura occidentals: un nombrós repertori d'historiadors, poetes, dramaturgs, novel·listes, pedagogs, dibuixants, pintors i músics han tingut Sagunt com a centre d'interés de les seues obres. La presència de Sagunt en la Literatura és un vessant singular del seu patrimoni i el seu nom és dels més coneguts del món.
En el cas del llibre de Santa Anna, a més del contingut referent a la vida fallera i cultural dels santanners, nou autors escriuen sobre la repercusió creativa que tingué el fet d'armes que determinà la història de la Mediterrània en l'antiguitat: La destrucció de Sagunt en la Literatura de M. Civera, I ploraren per ella Chabret i Josep de Morvedre d'Oscar Pérez, Les ruïnes de Sagunt de Mari Cruz Lerga i Amadeu Ribelles, Sònnica la Cortesana de Conxa Cardo, La destrucció de Sagunt en l'art de José Manuel Palomar, L'estreno de l'obra Aníbal de Lluís Mesa, La destrucció de Sagunt de Pemán d'Eva M. Marco i Les vivència de l'estreno de la Destrucció en 1954 de Josep Martínez. És a dir, la falla ha contibuït de forma decidida a la projecció cultural de Sagunt i els fallers i els amics santanners podran introduir-se en els autors de tots els temps que han escrit poemes èpics, tragèdies, novel·les, textos didàctics, han composat simfonies i òperes, pintat quadres i cisellat escultures a partir de la destrucció de Sagunt per Anníbal. Felicitem-nos, doncs, perquè també la falla Santa Anna ajude a descobrir, viure i gaudir de la trascendència de la ciutat.
