El Terme Municipal del vell Morvedre es divideix en partides rurals, almenys des d'abans de la Reconquesta cristiana, les quals ja s'esmenten al Llibre del Repartiment (s. XIII). A hores d'ara, són 3 les que han prevalgut: Montíber, Gausa i La Vila, les quals tenen una extensió de 163.162 fanecades, sent La Vila, la més petita i, alhora, la més poblada, ja que dins d'ella està ubicat el nucli urbà del Port de Sagunt.
La Vila llinda al N. amb el Palància i el terme municipal de Canet, a l'E. amb la Mar Mediterrània, a l'O. amb la carretera N-340 i una part del nucli de Sagunt-ciutat, i al S. amb les sèquies de Marco i del Braç de la Torre, a prop del Camí Vell de la Mar.
La cartografia antiga ens pot donar notícies de com era el nostre paisatge. Un exemple van ser els plànols elaborats a l'arrencada del s.XIX durant la Guerra de la Independència, on veiem que l'espai que correspon a l'actual barri marítim del Port estava ocupat per marjals que s'iniciaven a prop del riu i que continuaven envers l'Alqueria dels Frares i seguien cap a Puçol. El gran canvi geofísic s'hi produí amb la construcció de la línia fèrria i l'estació de Sagunt durant el 1895 i també amb la del ferrocarril miner de la CMSM, a més de les contínues dessecacions, transformacions i a la urbanització del litoral.
Formació del delta
Una de les conseqüències més evidents d'aquesta pressió humana la podem observar en la moderna formació del delta del Palància durant l'inici del segle XX, perquè no hem trobat cap document o plànol d'abans que ens assenyale la seua existència. Des del nostre punt de vista aquest és un fet que transformà la morfologia paisatgística de la partida de la Vila, el resultat de la mà de l'home. La nostra particular visió de la formació del delta fou la massiva extracció d'àrids del llit del riu que es carregaven en un trenet que feia el trajecte per l'actual passeig marítim fins el moll per part de l'empresa minera amb la fi de iniciar la construcció del port marítim, de tal manera que el còdols grans del llit del riu els amuntegaven al bell mig. Hi hem d'afegir que els obrers capdavanters iniciaren les construccions de les cases amb el mateix sistema.
I succeí el que no va succeir al llarg dels milers i milers d'anys: en una de les periòdiques avingudes d'aigua del Palància, aquest s'obrí a conseqüència de l'obstrucció dels còdols i formà el braçal de riu que més s'acosta al nucli urbà. Un altre element geohistòric interessant d'esmentar en la Partida de la Vila és un mapa del 1885, on podem observar l'existència d'un antic braç de riu anomenat Braçal del Bosc, un ramal que naixia més amunt de l'actual Hospital (Minifé) i que segurament transcorria per les proximitats de l'avinguda del Camp de Morvedre fins arribar a la platja del Port. D'aquest mapa se'n va aprofitar anys després la CMSM per a dibuixar els seus plànols, tal com podem observar en la fotografia adjunta.
Des del punt de vista productiu, la manufactura agrícola per excel·lència de la Partida de La Vila ha estat el monocultiu del raïm des dels temps històrics fins ben entrat el segle XX, que canvià a un altre tipus de monocultiu: el citrícola. Els vells vins saguntins, coneguts sota el nom genèric de "Morvedre" o "Murviedro" van fer-se famosos en els mercats d'Europa, on foren apreciats tant per la seua qualitat per a vins rancis de postre, com per la bona condició per a elevar la graduació i color d'altres vins més lleugers o per a produir aiguardents. Avui encara existeix la varietat Mourvèdre, denominació afrancesada de la Monastrell saguntina.
Un altre episodi històric de la Vila és que var ser l'escenari del camp de batalla de les guerres dels dos Peres entre Aragó i Castella (1363) i que segons el cronista "se avanzó un escuadrón de caballería para que vigilara los movimientos del enemigo que había fortificado el paso del río Palancia junto a su desembocadura" (...).
En definitiva, ens hi manca un estudi seriós de la Partida de la Vila des de diversos punts de vista: agricultura, història, toponímia rural, morfologia, etc, amb la fi de recuperar per a la memòria dels nous pobladors allò que succeí segles abans. Esperem que els nous historiadors inicien el camí d'aquesta mancança històrica.
