06 de abril de 2016
06.04.2016

Quasi deu

06.04.2016 | 00:02

Fa uns dies llegíem a aquest mateix diari un article que tractava de com l'Ajuntament de Sagunt és declarava laic i ficava en els seus balcons els penons de la Setmana Santa Saguntina.

Anem per parts, després de passar les pasqües i reflexionar sobre el tema, primerament dir que la Setmana Santa Saguntina és una Festa d'Interès Turístic Nacional i com a tal l'Ajuntament ha d'ajudar a la Confraria per tal de poder mantindré aquest títol i ajudar a millorar-la. En segon lloc com diu l'article 16 de la Constitució Espanyola garanteix la llibertat de culte així com la separació Església-Estat, però també indica que: (...) Els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l'Església Catòlica i les altres confessions.

Partim de la base del que escric és nacionalista i catòlic. El catolicisme és plural. El catolicisme implica que la fe cristiana s'encarna en cada poble, en cada cultura, en cada llengua. Això és un fet objectiu, indiscutible. Es dona des dels primers temps de l'Església. Des de la Pentecosta. L'amor a la pàtria i als seus ciutadans és compatible amb el catolicisme.

L'Església Catòlica no vol que un ciutadà renunci a ser valencià, espanyol, alemany, català o bavarès. Propugna que hom sigui un bon ciutadà valencià, espanyol, alemany, català o bavarès i, alhora, un bon cristià.

Com diu la Biblia, «La meua casa serà anomenada casa d'oració per a totes les nacions. Isaías; 56, 7». Cap govern, partit o polític es pot confondre amb el Regne de Déu. Cura amb els messianismes polítics, que es presenten com a salvadors de la humanitat. Cap partit representa a l'Església i els catòlics poden militar o donar el seu vot lliurement al partit o al candidat que millor responga a les seues conviccions personals, amb tal que siguen compatibles amb la llei moral natural i que servisquen sincerament al ben comú de la societat. La missió del cristià, en canvi, ha de ser la d'orientar amb els principis ètics de la doctrina social cristiana sobre els drets i deures polítics dels fidels laics, ajudant a formar una consciència social.

La llibertat. La llibertat és un do que comporta una gran responsabilitat. Com a catòlics estem compromesos a exercir la nostra llibertat sempre per a fer el bé i mai per a violar els drets alïens.

En els Evangelis es narren diversos episodis del ministeri de Jesús que ens aclareixen la seua opinió respecte a la política. Per exemple, quan tenía uns 30 anys i acabava de batejar-se, el Diable li va oferir ser el governant de la humanitat. Més tard, una munió va voler fer-ho rei. I temps després van voler convertir-ho en un activista polític. Com va reaccionar ell en cada cas? Aquests tres exemples demostren que Jesús sempre es va negar a participar en la política. I els cristians d'avui? Quin ha de ser la seua postura?

Els cristià d'avui en dia a de saber separar molt bé la política i l'església, i evitar allò que passa amb els Mercaders del Temple: «Però vostès han fet d'ella una cova de lladres. Jeremías; 7, 11» o allò que deia en el llibre dels Salms: «No habitarà en la meua casa qui cometa frau. Sal 101, 7». «No ajuntes la meua ànima amb els pecadors, ni la meua vida amb els homes sanguinaris, que tenen en les seues mans la infàmia, i la seua destra repleta de suborn. Sal 26, 10».

Pense que ací s'ha de fer una reflexió. Els que intenten vendre la moral son els més adequats per a fer-ho? Està clar que l'equip de govern de Sagunt presidit per Francesc Fernández no presidirà en cap cas una processó, però es que jo com a catòlic pense que no deuria mai, un polític, presidir-la. Participar és una altra història.

I parlant de pecats, Jorge Mario Bergoglio ho te clar «hem de dir la veritat: la corrupció és el pecat més actual que té la persona que posseeix autoritat sobre els altres, ja siga econòmica, política o eclesiàstica», va dir el Papa. «Tots som temptats per la corrupció „va advertir„. És un pecat a l'abast de la mà. Perquè quan un té autoritat se sent poderós, se sent quasi Déu».

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine