Entre el patrimoni perdut de la nostra comarca cal destacar també els robatoris, les falsificacions o accidents que un dia formaren part de la història dels municipis. Un d'eixos casos més estranys fou el relatiu a la fàbrica de moneda falsa que es va allotjar a Sagunt el 1913.
La notícia de la seua aparició va conéixer-se principis de maig de 1913. La policia de Madrid va descobrir l'existència d'un entramat per a la fabricació de moneda falsa en el qual estaven implicats persones de Madrid, València, Sagunt i Castelló. El cervell de l'operació era Tomás Soriano Vila, resident al carrer del Prado de Madrid però natural de la subcomarca de les Valls. Este estava connectat amb el saguntí Antonio Martí Salvador.
L'operació, iniciada a la capital de l'Estat per l'inspector Enrique Maqueda, va fer que dos agents seguiren l'esmentat Soriano fins a la capital de la comarca el 27 d'abril. Com deia el diari madrileny El Pais "...les siguieron durante todo su viaje los agentes Ochoa y Marogán, vestidos con ropas valencianas, o sea con blusas del país, alpargatas, etc.".
L'imputat va arribar a Sagunt fins a la casa d'Antonio Martí situada al carrer Rafael Gasset, núm. 7. Posteriorment va tornar per València cap a Madrid i arribà a l'estació de Vallecas. Allí va estar detingut, quan anava a carregar les seues maletes. En eixe moment es va descobrir tota la trama i començaren a fer-se diverses detencions. A Sagunt el jutge va escorcollar la casa d'Antonio Martí i es va trobar la fàbrica situada a la vora del riu Palància propietat de Vicente Pardines Falomir. S'hi van descobrir encunys per a monedes d'1 i 5 pessetes i de 10 cèntims. Es calcula que el cap d'este complot s'emportava en cada viatge a Madrid de dos mil a tres mil pessetes. A Sagunt van estar detinguts: Juan Peña García, Manuel Aleixandre Bru i el cisteller de 30 anys Julian Nebot Ten. El jutjat de Sagunt va demanar al de Madrid que s'inhibira per fer-se'n càrrec de la causa.
El descobriment de la falsificació va causar un gran ressò en tota la premsa madrilenya. Els diaris conservadors aprofitaren l'ocasió per a lloar el govern i la intervenció dels policies.
Els periòdics progressistes assenyalaven la casualitat del descobriment o fins i tot expressaven llàstima pels delinqüents. El País escribia que «se ha debido a la madre casualidad y al interés de dos modestisimos agentes. El Estado Mayor de policía, ese absurdo y pedante Estado Mayor, que cobra por cien agentes y no sirve como uno, no ha hecho nada respondiendo a su clásica historia».
Mèrits llevats a saguntins
El Pueblo esmentava que tots els mèrits s'atribuïen a la policia de Madrid quan van ser els agents de Sagunt els qui ho feren possible ja que «... siempre la ingratitud tuvo por pedestal la ignorancia, y se atribuyeron el laurel de la victoria cuando todo aplauso, todo elogio se debe á D. Tomás Buisa, primer teniente de la Guardia Civil, al cabo D. Miguel Torres y á los guardias á sus ordenes...». No sols això sinó sinó que demanava pietat per als delinqüents i que «... abriguen todos los saguntinos.. un sentimiento humanitario., haciendo y poniendo cuanto esté a nuestro alcance, á fin de que sean más leves las terribles penas de una cárcel. Piedad y compasión».
En definitiva, la moneda falsa de Sagunt fou una notícia que va circular amb intensitat per l'estat el mes de maig de 1913.
Potser vista des de l'actualitat no presenta gran valor però aquell any la societat saguntina va estar molt afectada en descobrir que allí mateixa s'estava fent moneda falsa que era repartida per l'estat.
