El mes d'abril de 1916 va haver una notícia que marçà la societat saguntina: La inauguració l'11 d'abril d'un asil d'ancians gràcies al llegat d'Emilio Llopis Besols, un ric llaurador dedicat al vi. Este era cosí de Julia Llopis Gil, muller del general Canino. Faltà el 28 de març de 1914 i en el seu testament va fer donació de la casa amb almàssera on vivia, heretada de la seua tia Juana Besols i situada al número 13 del carrer de Terol, a la Congregació de las «Hermanitas de Ancianos Desamparados».
Els actes de la inauguració del nou local van començar el 10 d'abril, quan les monges arribaren a les dos de la vesprada a la ciutat. A l'estació van ser rebudes pel clergat. Des d'allí anaren al carrer de Terol, on es trobava l'edifici. Aquella nit la vídua del general Canino, Julia Llopis, va acollir les religioses en el seu palau.
L'11 d'abril es va fer la solemne benedicció de les instal·lacions. A les 8 del matí isqué el seguici des de l'església de Santa Maria, presidit per les monges i el clergat de la localitat. Hi anava l'arxipreste Juan Bautista Vidal Climent i els vicaris Enrique Ruiz, José Lerma i Odilón Mateu. També hi eren el vicari de les monges servites de Santa Anna Vicente Puig i el vicari de l'església del Salvador José Jordan.
La representació de l'Ajuntament estigué encapçalada pel primer tinent d'alcalde Leoncio Cuesta, el subsíndic Francisco Ariño i per Francisco Maties, José Aleixandre i Ramón Cardo Pérez. Finalment estaven els germans Antonio i Clementina Llopis Gil, cosins d'Emilio Llopis i els quals n'exerciren de padrins. En arribar a l'edifici es va beneir l'oratori. Hi havia una destacada imatge de la Mare de Déu dels Desemparats. Es va fer una missa presidida per l'arxipreste amb la resta de capellans. Els cants van estar acompanyats a l'harmònium per Vicente Monreal Pérez. Eixos dies van ingressar les primeres set dones saguntines a l'asil. L'Ajuntament va fer una donació de 100 pessetes a la mare priora per al manteniment de la seua activitat.
Este primer asil es va fer realitat, com s'ha dit adés, gràcies a la disposició d'Emilio Llopis Besols. En el seu testament de 24 de juny de 1908 va nomenar marmessores a les seues serventes Concepción Gallego Furió, Vicenta Ariño Gil i a la cosina i fillola Clementina Llopis Gil.
A més va estipular que la finca-almàssera del carrer Terol, la qual deixà primerament en usdefruit a les seues criades, però amb la intenció que passara posteriorment a establiment d'asilats de la congregació de «Hermanitas de los Ancianos Desaparados».
Reforma del testament
No obstant això, l'1 de març de 1909 va «reformar y adicionar su último testamento». En ell retirà de marmessora a la serventa Vicenta Ariño Gil. També afig que si «las Hermanitas de los Pobres no ocupan para el fin de su institución la casa que el testador habita en la calle de Teruel de esta ciudad, y les lega con el indicado objeto» serà venuda pels marmessors i el benefici obtingut es repartirà entre ambdós institucions.
El benefactor no va tornar a fer testament però a la seua mort la criada i marmessora Concepción Gallego ja havia faltat i es va quedar com a única marmessora Clementina Llopis Gil. Aleshores esta es va encarregar de fer un inventari dels béns amb la intenció de repartir-los. Allí ja estipulà que, com que no hi ha usufructuàries, la casa i altres béns passarien a les «hermanitas de los Pobres».
Així, gràcies a Emilio Llopis, es va fer possible la inauguració del nou asil fa ara 100 anys. Un esdeveniment que passà a la història Sagunt i una institució que des d'aleshores ha format part de la ciutat.
(*) Agraïments: Amparo Prats Martínez i Amparo Bellido Prats.
