02 de septiembre de 2016
02.09.2016

Arse/Saguntum: Una integració cultural pionera al Mediterrani

Arse es va obrir al comerç marítim a través del Grau Vell i el seu paper en la història d'Europa occidental és essencial com a exemple de contacte de cultures

01.09.2016 | 23:01

La futura posada en valor per part de l'Autoritat Portuària i les administracions públiques del Grau Vell tindrà una gran transcendència històrica/patrimonial per a la ciutat de Sagunt. Sens dubte, marcarà un abans i un després i contribuirà al fet que la Unió Europea i la Unesco reconega en un futur la seua importància en el context mediterrani. Com ha dit l'alcalde de Sagunt, Quico Fernàndez, és un dels ports més antics de la humanitat que pot ser visible i visitable.


Les excavacions al Grau Vell dels anys setanta del segle passat dirigides per la catedràtica emèrita d'arqueologia de la Universitat de València, Carmen Aranegui, van tindre una importància abassegadora. La investigadora i el seu equip d'arqueòlegs capgiraren el centre d'atenció des de la fortalesa ibèrica, des de l'oppidum, fins la mar i posaren esment en la rellevància dels vincles culturals i comercials de la població ibèrica d'Arse/Saguntum amb altres pobles del Mediterrani, una de les singularitats històriques més assenyalades del nostre patrimoni.


De fet, la població iberoromana d'Arse/Saguntum va ser un exemple pioner d'integració al Mediterrani. Una vegada els mercants fenicis i grecs es van proposar colonitzar la conca occidental, Arse es va obrir al comerç marítim a través del port del Grau Vell, actiu des del segle V a.c. fins el V d.c., com ha posat en relleu Carmen Aranegui. El seu paper en la història d'Europa occidental és essencial com a exemple de cruïlla de camins i contacte de cultures: nord/sud, est/oest, un empori comercial amb el nord d'Àfrica (Cartago), l'Estret de Gibraltar, Àsia Menor (Focea) i Europa (Empúries, Marsella, Eivissa, Màlaga, Almeria), sense discriminar la xarxa grega de la púnica.


Primer taller de monedes


El port ibèric va possibilitar importants contactes culturals no sotmesos a les pautes colonials. La numismàtica és clara: Arse/Saguntum va ser la primera població ibèrica que va tindre un taller de monedes, la qual cosa indica la seua proximitat a les grans potències de l'època sense perdre la seua identitat.


D'altra banda, la declaració per les Corts Valencianes d'Arse/Saguntum com a Capital Valenciana de la Romanització ha posat en valor un procés singular de canvi cultural integrador basat en la convivència, en una transició pacífica, oberta, no violenta ni militar. La complicitat romana amb els ibers/arsetans era molt forta, pionera i recíproca.


Després de la Segona Guerra Púnica (218-202 a.c.) que s'inicia amb el setge de la ciutat pels Barka, el procés d'integració continua. El temple republicà de la part oriental del castell del 175 a.c. així ho testimonia. La seua neteja per part dels Voluntaris pel Patrimoni mereix una atenció especial. Si bé tota la tasca desenvolupada per este grup de persones és un exemple ètic d'acció cívica solidària i enèrgica, que supleix la congènita deixadesa de les institucions públiques responsables del manteniment, la posada en valor d'este singular monument és un fet molt rellevant per a la configuració històrica de la ciutat.


És un fet conegut i constatat la glorificació de la resistència saguntina davant els cartaginesos pels historiadors i poetes romans, o la referència a la producció de vi i ceràmica: Plini el jove, Titus Livi, Polibi, Juvenal, Marcial?Tanmateix, el valor més important que ha de percebre la societat d'hores d'ara és un fenomen integrador de gran recorregut. El fòrum, per exemple, és ben significatiu del procés d'adaptació a l'oficialitat romana: en època d'August ja té una planta completa amb temple, basílica i cúria. És un lloc d'ostentació que respon a una estructura civil i religiosa completa.


Convivència lingüística


Respecte a la llengua, la convivència lingüística entre el llatí i l'iber és un fet contrastat als testimonis epigràfics. En les més de 300 inscripcions llatines que s'han estudiat s'ha constatat que les famílies saguntines són estables i no opten per la promoció que aporta l'exèrcit. És a dir, no tenen perfil militar. Si de cas, la romanització es produeix progressivament, sempre comptant amb el consens i la voluntat de la població autòctona.


Comptat i debatut, estos són alguns dels valors històrics que posen en valor la importància històrica de la ciutat en el context europeu: una integració pionera al Mediterrani com a cruïlla comercial de pobles i cultures a través del Grau Vell i un procés de romanització pioner i pacífic basat en el consens de la població ibera autòctona. Integració i convivència cultural pacífica: dos valors que la Unió Europea haurà de tindre en compte per a la concessió del Segell de Patrimoni Europeu, sobretot en els temps actuals.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine