06 de octubre de 2016
06.10.2016
OPINIÓN

E som verament espoliats

26.10.2016 | 07:34

E, quan vim nostra senyera sus en la torre, descavalgam del caval e endreçam-nos ves horient e ploram de nostres uyls e besam la terra per la gran mercè que Déus nos havia feyta».

Aquest és el passatge memorable del Llibre dels fets en què el rei Jaume i dóna gràcies a déu davant la senyera del Casal de Barcelona hissada a la Torre del Temple de la ciutat de València, retuda als conqueridors per l'e-mir Zayyan ibn Mardanix. Fragment de la nostra historiografia medieval repetit des que, en els anys del postfranquisme, es va reprendre la celebració del 9 d'octubre, amb la convocatòria de la manifestació de l'any 1977, la més multitudinària de la història recent de l'autogovern: 600.000 valencians als carrers del Cap i Casal sota el lema Ara, Volem l'Estatut!Aquella manifestació va transcórrer sota l'ombra de l'assassinat de Miquel Grau, jove militant del Moviment Comunista del País Valencià, agredit mentre enganxava cartells.

El 9 d'octubre de 1977 també va ser l'inici de les desercions en les exigències d'autogovern d'una bona part de l'esquerra valenciana.La classe política hegemònica al País Valencià té una tendència endèmica a l'amnèsia selectiva.

Després de la llarga nit del saqueig del País Valencià a mans del PP, amb diürnitat i traïdoria, és hora de vacunar-nos contra l'oblit. De fet, l'estratègia dels nous politòlegs (sic) del valencianisme passa per ignorar la identitat catalana amb què molts valencians ens identifiquem. I, per a molts, una minoria significada, si es vol, aquest no és el camí.

Espoli lingüístic. No podem aplaudir un Decret de Plurilingüisme que deixa l'ensenyament en valencià en mans dels consells escolars. On és la reivindicació d'una «Escola pública, de qualitat i en valencià'». Es diu que no és «realista obligar a l'ensenyament en valencià"». «Obligar'».

Es tracta de garantir els drets lingüístics de tots els infants, siga quina siga la seua llengua familiar. I els Programes d'Immersió i el requisit lingüístic són els únics que garanteixen l'aprenentatge competent de la llengua pròpia i els drets dels valencianoparlants.

Espoli comunicatiu i cultural. La normalització lingüística requereix uns mitjans de comunicació públics en la llengua pròpia. Cal bastir un espai comunicacional comú a tots els territoris de llengua catalana. No podem aplaudir una llei de reobertura de la RTVV que deixa de banda els drets laborals dels treballadors i el Comitè d'Empresa. Així mateix, els valencianistes no entenem que la fossa en negre a la recepció de les emissions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals s'haja convertit en una mena de Fossa de les Marianes.

Espoli econòmic. L'esforç fiscal a què Madrid ens obliga és de facto extracció colonial de recursos que lliga de mans la Generalitat, que reverteix en una minva dels recursos dedicats a l'educació i sanitat públiques. Madrid tampoc no dóna prioritat al Corredor i les mesures adoptades per la nova Generalitat són més aviat tèbies, una reivindicació verbal, rebuda per Montoro amb la insolència d'obligar la Generalitat a pidolar diners que hem pagat per ofrenar noves glòries a Espanya.

Comptat i debatut, el canvi polític requereix actituds valentes que passen per proclamar que el País Valencià constitueix un subjecte polític sobirà que ha de poder decidir el seu futur polític en llibertat. No és acceptable l'estratègia de difuminar qui som, per què som com som i per què se'ns maltracta lingüísticament, culturalment, econòmicament i, doncs, políticament.He començat amb una cita del Llibre del fets i acabe amb una altra cita de la Crònica de Ramon Muntaner, gironí establert al Regne de València al segle xiii: «Són vers cathalans et parlen de bell cathalanesch del món».

E puix som verament catalans, som verament espoliats. Per ofrenar noves glòries, no a una màtria, sinó a una madrastra inclement i tirànica.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine