En aquell moment es va dedicar al Cor de Jesús. Una devoció que en eixos moments tenia gran intensitat a l'estat espanyol, ja que el 1919 s'havia consagrat Espanya a esta devoció en el "Cerro de los Ángeles", considerat com el centre geogràfic del país. A més, cal tindre present que la seua imatge es posava en l'entrada de moltes cases per a manifestar la devoció catòlica dels seus habitants. Així que, era normal que una ermita d'una muntanya tinguera eixa dedicació, com també ho era que al seu costat en dos peanyes es trobaren les imatges de la Immaculada Concepció i Sant Josep per ser els pares de Jesús. De la mateixa manera que s'entén que en les parets laterals hi haguera dos oleografies dedicades a la Mare de Déu dels Desemparats i a Sant Vicent Ferrer per ser les dos devocions valencianes molt festejades.
De tota la imatgeria res queda. No obstant això, hui en dia el més important és que eixe edifici de planta rectangular continua presentant amb esplendor un sostre amb dos vessants destacades, un gran òcul redó situat en el frontó de la façana i l'espadanya i la creu de forja que el corona. Feia tan sols cinc anys l'ermita semblava condemnada a desaparéixer. Ara lluïx un gran aspecte i tot el monument està recuperat gràcies a la destacada inversió del seu propietari, la Diputació de València, i a la denúncia que en el seu moment feren els cronistes de la comarca i l'ajuntament d'Estivella del deteriorament que patia.
Monument referència
Així que estos 95 anys arriben amb molta alegria per haver-se recuperat un monument que ha estat referència d'Estivella i de tots els senderistes que durant molts anys han visitat el paratge. Darrere d'eixos murs hi ha històries amagades d'excursionistes, de visitants de la fonda, i d'estivellencs que han buscat la mirada còmplice de l'ermita cada vegada que han caminat per allí. Així que ara és moment de valorar-la, de fer-la útil i de conservar-la amb la bellesa que posseix.
Cal confiar que estos 95 anys siguen el principi d'una vida millor per a l'ermita de Barraix i per a un paratge on, com diu l'estrenat Cant a Estivella « brolla el futur de l'aigua» i de l'ermita.
