Tot açò fou una idea exclusivament basca, amb capital basc i amb direcció tècnica basca, aspecte que va marcar el pervindre de la zona costanera saguntina, malgrat que en aquells temps resultava poc atractiva per a qualsevol esdeveniment empresarial, a causa d'antigues marjals existents a prop de la mar, les quals estaven infectades de mosquits.
Així, doncs, la fèrria idea dels empresaris va fructificar en un lloc on predominava l'olivera, el garrofer i l'horta familiar, en especial la vinya, conreu que es va veure afectat uns anys abans de l'arribada de la CMSM per l'aparició de la fil·loxera, un paràsit de la vinya que a les darreries del segle XIX havia contaminat gairebé tots els vinyars de la zona en un lloc eminentment vitivinícola, per la qual cosa l'arribada de capital forà instal·lant en aquest territori dues empreses en el transcurs de 15 anys, resultà ser un vertader miracle per a la fràgil economia agrària de la zona.
L'inici d'ambdues empreses comportà un al·luvió de gents del nord peninsular, en especial del País Basc, cap a una zona desconeguda i despoblada (el Port, el 1910 tenia 513 habitants i el 1916, 1.404), la qual, des de temps immemorials, estava unida a la construcció d'una casa de camp o alqueria. L'arribada dels primers treballadors bascos en veure aquest panorama fou entristidor, perquè tan sols existien unes quantes alqueries i mà d'obra agrícola, per la qual cosa suposem que aquests capdavanters euskalduns residirien a Sagunt-ciutat o en el veí poble de Canet d'en Berenguer, amb tota la problemàtica de la distància al lloc de treball.
Tenim notícies orals sobre que els més coratjosos decidiren construir el seu eventual habitacle en barroeres barraques o llogats de manera provisional en qualsevol de les alqueries, perquè aquestes eren construccions que abundaven en la zona, unes com a cases d'estiueig i altres com a residència habitual. Així podem esmentar alqueries com la de Fausto Caruana, Caseta de Bargues, Alqueria de Viñals, Rocafull, Casanova, Caseta de Chabret, Alqueria de Manuel Peris, Vapor de Gandia, etc., algunes ubicades en terrenys de la CSM, per la qual cosa van ser expropiades en engegar la construcció de la siderúrgia. Serà en l'època de planificació de la CSM quan s'iniciaren les obres d'allò que avui es denomina Barrio Obrero, un projecte a l'estil anglés de les ciutat-factoria, on existia una especial simbiosi entre empresa i treballador, i tot açò trasplantat a la vora del Mediterrani per iniciativa basca, perquè si som coherents en l'explicació històrica, els valencians ben poc vam aportar.
En definitiva, aquests dies commemorem el centenari de la fundació de la CSM amb diversos actes culturals i festius, un fet importantíssim per als portsaguntins, perquè és el nostre bateig com a població i l'inici d'il·lusions familiars en arribar a la terra promesa i millorar la precària situació que patien en els seus pobles d'origen en una època difícil com va ser la segona dècada del segle XX, quan l'economia europea va estar hipotecada arran el 1918, com a conseqüència dels deutes contrets durant la I Guerra Mundial.
Época convulsa
Hem de tenir present també l'època convulsa en iniciar-se les obres de la nova siderúrgia, uns temps coetanis amb la Revolució Russa i els desordres revolucionaris, els quals arribaren a Espanya (Barcelona), les guerres contra els rifenys d' Alb el-Krim i l'anomenat Desastre del Annual, així com l'assassinat del President Dato (1921)...
Malgrat tot aquest difícil panorama, els empresaris miraren cap endavant i aconseguiren anar contra corrent en la seua decisió de finalitzar l'enyorada siderúrgia. Només volem afegir que ells van ser indirectament els responsables d'una gran població, el Port de Sagunt, i que per aquesta raó hem de celebrar-lo amb goig, tot recordant els nostres avantpassats que arribaren a aquest racó del Mediterrani.
