Democràcia i autodeterminació. El proppassat diumenge 1 d'octubre, Catalunya va viure una autèntica festa democràtica, cívica i pacífica: després de segles de submissió al totalitarisme de l'Espanya imperial del Una, Grande, Libre, el poble català ha aconseguit celebrar un referèndum d'autodeterminació, legítim, reclamat per més del 80% dels ciutadans. I Rajoy i els seus lacais poden negar tant com vulguen l'evidència, amb l'excusa d'una legalitat que ha estat superada per la voluntat popular, amb una victòria incontestable de sí a la independència.

Violència policial. Davant la marea democràtica, l'Estat espanyol només ha respost amb la repressió, la violència i l'apallissament de gent venerable; l'acarnissament amb persones que s'han limitat a fer valdre el seu dret a la lliure expressió, com la jove Marta Torrecillas, a qui la policia va trencar un per un els dits de la mà, la va tirar escales avall i la va vexar sexualment. Aquestes actuacions només mereixen una condemna enèrgica i contundent. I els presumptes responsables polítics, entre els quals Soraya Sáenz de Santamaria, han de ser denunciats davant la justícia. Si és que encara podem confiar en una justícia, l'espanyola, que cada vegada s'assembla més al Tribunal de Orden Público franquista.

Observadors internacionals. Aquests abusos no han passat desapercebuts als observadors internacionals. Diputats i eurodiputats de diversos països han denunciat la violència de les autoritats espanyoles contra ciutadans indefensos que s'han limitat a persistir en els seus drets democràtics, el més elemental dels quals és el dret de vot. La Unió Europea no pot continuar en el silenci còmplice del terrorisme d'estat que Espanya ha llançat sobre Catalunya, si es vol fer prevaler l'esperit democràtic amb què es va crear. Les actuacions violentes de l'Estat espanyol exigeixen una resposta immediata. Cal portar les autoritats espanyoles davant del Tribunal de la Haia per la greu vulneració dels drets humans que s'està perpetrant.

Complicitat equidistant. Enfront de la gravetat dels fets, no són admissibles actituds equidistants, com les expressades pel Consell de la Generalitat Valenciana. Quan s'intenta mantenir una posició equidistant entre la raó democràtica de tot un poble i la força de les pistoles dels repressors, s'està caient en la complicitat més vergonyant i s'està justificant l'exercici de la violència.

El País Valencià ha de fer seu el clam de Catalunya enfront del totalitarisme espanyol. Una bona part, amb la plataforma VaDeDemocràcia al capdavant, ja ho hem fet. Ara, però, és el moment que les autoritats valencianes es posen del costat dels demòcrates. En cas contrari, serem els demòcrates els qui els girarem l'esquena.