La Red de Juderías d'Espanya és una xarxa de caràcter cultural, turístic i patrimonial que reuneix -teòricament- els principals barris jueus de l'Estat. Els membres d'esta xarxa actuen de forma conjunta en defensa del patrimoni històric i llegat jueu, promouen projectes culturals, turístics i acadèmics i realitzen una política d'intercanvi d'experiències nacionals i internacionals que contribueixen al coneixement i el respecte mutu de pobles, cultures i tradicions.

Àvila, Barcelona, Càceres, Calahorra, Còrdova, Estella-Lizarra, Hervás, Jaén, Lleó, Lucena, Monforte de Lemos, Palma de Mallorca, Plasència, Ribadavia, Segòvia, Tarassona, Toledo i Tudela recuperen des de fa vint anys les seues jueries, inverteixen temps i recursos en la rehabilitació de cases, carrers, palaus i tots els edificis que es puguen salvar de l'oblit i recuperar el coneixement de les vides de les famílies jueves de tota procedència i condició. L'associació actua sense ànim de lucre i amb plena independència en la defensa d'aquest llegat. La xarxa, en la seua projecció internacional, és membre fundador de l'Itinerari Europeu del Patrimoni Jueu, i realitza una intensa tasca de difusió a l'estranger.

Sens dubte, el barri jueu de Sagunt és el més important del País Valencià perquè manté la seua configuració urbanística medieval i conserva importantíssims testimonis d'eixa època. Hi ha un fet definitori: després de l'assalt a la jueria de València el 1391 el call de Sagunt es converteix en el més rellevant de tot el nostre territori perquè els jueus de València troben ací refugi i protecció. El call de Morvedre, com a espai de protecció, tolerància i convivència dels jueus, és un altre element de caràcter moral que cal valorar en el conjunt del seu llegat a la península ibèrica. No debades, perquè els historiadors han constatat que tenia sinagoga, confraries, forn i carnisseria pròpia. La micvé o bany ritual de les dones, ubicada on estava l'aljama jueva, actualment la Casa dels Berenguer, és un llegat de primer ordre dins del món hebreu, com han constatat fefaentment rabins procedents d'Anglaterra i Israel.

Però tenim més elements singulars. És el cas dels conjurs o defixions dels segles I i II realitzats en làmines de plom en forma de sola de sabata dedicats a Jao o Jahvé, el Déu hebreu, que demostra que la presència de jueus a Sagunt és la més antiga de la península ibèrica. Eren conjurs que s'ubicaven en fonts, pous, sepulcres i coves. D'altra banda, no podem deixar d'assenyalar la importància de l'extensíssima necròpolis jueva en forma d'hipogeus excavats en la roca calcària del castell i en soterraments. I si parlem dels túmuls amb testimonis epigràfics escrits en hebreu, un dels quals va pertànyer, segons Manolo Civera, un dels investigadors més punyents i pertinaços del nostre llegat hebreu, al noble Isaac Atzar, la llista de testimonis guanya en importància patrimonial. I més encara: conservem perfectament en una de les cases del barri la mezuzà de l'entrada on estava el pergamí que contenia dos versicles de la Torà, un dels preceptes més antics i arrelats del món del judaisme.

Fins ací els mèrits objectius de la jueria de Sagunt per a ser considerada una de les més importants d'Espanya i, de qualsevol manera, la més significativa del País Valencià. El problema és que els ajuntaments que conformen la Red de Juderías mantenen una implacable moratòria des de fa tres anys i no permeten l'ingrés de cap altra ciutat amb patrimoni hebreu.

L'Ajuntament de Sagunt, per unanimitat de tots els partits polítics, ha demanat reiteradament l'entrada a la Red de Juderías. Nosaltres continuarem lluitant sense descans, urbi et orbe, perquè esta sol·licitud de la corporació municipal tinga una resposta positiva i el nostre call tinga el reconeixement que es mereix. Walter Wasercier, vicepresident de la Cambra de Comerç Hispano-Israeliana i una gran personalitat en el món jueu a la península ibèrica, ens va visitar recentment i va reconéixer que tenim un call extraordinari. A poc a poc anirem fent camí i avançant en eixe procés apassionant que és la candidatura a Patrimoni Mundial de la Humanitat.