este cap de setmana està carregat d'esdeveniments molt transcendents per a mi com a alcalde i representant dels ciutadans de Sagunt. En primer lloc, és per a mi un honor, un honor molt gran, representar a l'Ajuntament en un acte de reconeixement del treball dels alcaldes i de l'alcaldessa de la ciutat des de l'inici de la democràcia. Han passat quaranta anys de les primeres eleccions generals, el juny del 1977, i trenta-huit de les primeres eleccions municipals, i hem considerat que era el moment idoni de mirar cap enrere amb bondat, respecte i generositat. Era una obligació necessària.

Qui sap si el pas del temps és el filtre adequat per a veure a les persones que han treballat pel nostre municipi com cal veure-les: amb èxits i fracassos, sens dubte, però conscients que més enllà de les ideologies i les confrontacions polítiques, més enllà de les limitacions humanes, ha d'haver un espai que compartim, un espai comú per a tots i per a totes, que ens ha d'unir fraternalment: este espai és l'espai de la democràcia.

"No hi estic d'acord amb allò que dius, però defendré amb la meua vida el teu dret a dir-ho". Esta frase de Voltaire constata perfectament el sentiment profund i honest que ha de formar part, en la meua opinió, de les persones que tenen un autèntic compromís ètic amb la democràcia amb majúscules.

Són persones amb les quals he pogut tindre confrontacions polítiques, demane disculpes i admitisc els meus errors, si de cas, però la meua intenció és amb este acte és reconéixer el vostre treball i la vostra implicació en la millora de les condicions de vida i el benestar de tots els ciutadans i totes les ciutadanes de Sagunt. Més enllà de les ideologies polítiques, de les confrontacions polítiques, de les limitacions humanes, hi ha un espai que compartim: és l'espai de la democràcia.

D'altra banda, diumenge retem homenatge a 156 persones que moriren en accident laboral als Alts Forns i la Compañía Minera de Sierra Menera entre 1917 i 2017.

Per a mi és un dels actes més emotius des que sóc alcalde perquè, més enllà del significat social i polític d'este homenatge, el reconeixement que comporta per a estes 156 persones, en gran part procedents de la immigració, és també un acte de reconeixement de les meues arrels familiars, amb avantpassats gallecs i extremenys, que hagueren d'emigrar de la seua terra per a guanyar-se la vida.

Són 156 treballadors i treballadores que, sobretot a l'inici de la Compañía Minera de Sierra Menera i els Alts Forns, hagueren de lluitar de valent, suportant condicions de vida infrahumanes molt sovint, per a mantindre les seues famílies i, tràgicament, perderen la vida en el seu lloc de treball. Enguany hem celebrat els cent anys de la siderúrgia del Port de Sagunt amb una gran multitud d'actes culturals. No trobe millor manera que posar el colofó a esta àmplia i diversa programació cultural que amb el reconeixement públic a estes 156 persones.

Entre elles, una dona, Tomasa Peñalver, guardabarrera del tren miner al seu pas per Gilet, morta el 1930 com a conseqüència d'un accident amb un autobús. Amb Tomasa Peñalver hem de reconéixer també, cal dir-ho ben alt, el paper que van jugar les dones, dones sofridores i valentes, sense les quals no haguérem pogut sobreviure.

Per a finalitzar, vull agrair el treball de l'Associació del Patrimoni Industrial del Port de Sagunt, de la mà de Pepe Vila i Óscar Cosín, que ha sigut el col·lectiu que ha promogut esta iniciativa de la qual ens sentim tan orgullosos.