l'opinió és opinió, i poder comptar a la premsa amb espais com este resulta fonamental per tal de donar a conèixer les decisions que prenem per dur endavant una ciutat de vora 70.000 habitants.
El problema és que qui escriu potser pateix de memòria selectiva, com és el cas del company d'Iniciativa Portenya, Juan Guillén, que fa uns dies assegurava en les seues línies que el nostre govern només destinava els seus esforços econòmics i laborals a projectes centrats en Ciutat Vella. Voldria, amb este article, acabar de completar la seua informació en cadascuna de les afirmacions que fa. Començant, per exemple, per la qüestió del tren al Port de Sagunt, gestionada des de l'inici de legislatura i fruit de la qual han estat nombroses reunions i sol·licituds per la nostra part. Continuem demanant esta infraestructura, tot i que el grup IP, durant la seua gestió (o Segregación Porteña, com s'anomenava el partit amb el qual governaren esta ciutat) no va ser capaç de resoldre eltema, ni tan sols d'encetar el procés. Però a la nostra agenda consta com una de les qüestions prioritàries i seguirem reclamant-la a Foment, Renfe, Adif i on calga.
Un altre dels retrets d'IP és el de dur endavant el projecte de Patrimoni de la Humanitat. Este és un tema que ens ha sorprès especialment, donat el fet que el nucli del Port forma part del nostre catàleg, i bona prova és el Centenari que hem celebrat al llarg d' un any i que ha conclòs amb un acte de reconeixement a les víctimes d'accidents laborals de la Siderúrgia. El patrimoni industrial és clau a la nostra visió estratègica, i malgrat la lamentable tasca del govern anterior (amb el qual col·laborà IP, recordem), els problemes de la Fundació comencen a resoldre's per permetre per fi, fer gala del nostre Museu Industrial o de l'Alt Forn, entre d'altres.
Hi ha qüestions sobre les quals tenim poc marge de maniobra, perquè depenen d'administracions i organismes superiors, però no estalviem esforços per reclamar-les. La façana marítima, depenent de Costes; el pont a Canet, potestat de Confederació Hidrogràfica del Xúquer... Treballem donant la cara per decisions que es prengueren fa anys i amb conseqüències que encara pateix laciutat. No crec que ningú puga oblidar que IP va forçar el rebuig a Costes d'una més que considerable quantitat econòmica per renovar el nostre passeig, i que ara haurem de fer front a les reformes d'este espai amb fons municipals.
Responsabilitat. Que es plantege la necessitat de crear noves infraestructures esportives al nucli de Sagunt, on els xiquets de 6 anys endavant entrenen en una zona inundable i que no reuneix les mínimes condicions per a una ciutat com la nostra; que els informes tècnics ens obliguen a prendre decisions en matèria de concessions administratives d'algunes empreses; o que el govern cree estratègies per potenciar la nostra ciutat i el seu teixit social, empresarial, cultural o turístic, no és sinó un exercici de responsabilitat similar al d'invertir bona part del pressupost en la millora de les condicions de vida: reasfaltat de carrers, augment d'ajudes socials, manteniment d'espais públics, millora de serveis, reducció de taxes... exercici que fem amb equanimitat i prioritzant per la seua rendibilitat en el benestar veïnal.
Este Equip de Govern defensa els interessos de tota la ciutadania, visca on visca. La seua qualitat de vida no entén de ratlles artificials dins d'un plànol, ni de polèmiques absurdes basades en informacions irreals. No entén de la queixa sense fonament, i menys des d'un grup que va tindre a la seua mà millorar bona part de les qüestions que ara reclama i donà el do de pit. Potser s'han enganyat intentant buscar un enemic, quan el que necessita la ciutat és que tots els esforços confluisquen per reclamar allò que importa. Però fer oposició és difícil, sobretot quan no s'ha estat un bon gestor.
