Estos dies hem enterrat a l'últim agutzil que ha tingut Gilet.Amb la mort de Paco Orón Durá desapareix una forma d'entendre la funció pública al nostre ajuntament. Ara ha fet 20 anys que es va jubilar, després de 35 anys dedicat amb cos i anima a les tasques municipals. Era un funcionari exemplar que, poc a poc, va anar asumint tasques que, al llarg dels anys l'havien fet fonamental dins la gestió de la cosa pública. A les 8 obria les oficines, ficava en marxa la calefacció, rebía als primers visitants de les oficines, pero si era dia de mercat ja havia passat per la plaça per llevar els vehicles que molestaven. Tirava el clor als depósits de les fonts, feia els bans recorreguent els nostres carrers i recitava, amb una entonació característica, per ordre de l'alcalde, tots els avisos a la població. Ademés era molt aficionat a la jardinería i la seua satisfacció més gran era rebentar de flors els jardins municipals amb les seues petúnies, que es feren famoses en aquells anys.

Tots els anys, casi quinze, de la meua alcaldia, va prestar amb dedicació exemplar els seus serveis a tota la població i duia amb orgull el seu cárrec, que era molt més que el de un modest agutzil. Ell representava sempre a la municipalitat i no més ser requerit per algún regidor, inmediatament anava a sa casa a ficar-se la seua gorra de plat que li donava l'autoritat i «l'autoritas» requerida a cada moment. La seua presència, sempre uniformat a la vora del gestor electe, li donava una solemnitat als actes, encara que no més foren admimistratius, en una época que la absencia de policia municipal donava més importáncia al seu paper de fedatari públic.

Única autoritat en els carrers

La vida municipal ha canviat molt, els procediments també, els funcionaris multidisciplinars han passat a la història, pero Paco ha mort sense deixar de ser l'agutzil. De xiquets recordem quan era l'única autoritat que passejava els carrers i avingudes del poble ficant ordre, cridant l'atenció, cuidant les fonts, denunciant si era precis, i tots el respetavem i aceptavem les seues recomanacions, era el cap més visible de l'organització municipal. Quan va accedir a la corporació com a funcionari, sols eren tres els que es dedicaven a eixes funcions, el secretari, un auxiliar i ell mateixa. No tenía mai problemes ni horaris, en una paraula definim el seu paper dins la nostra administració: imprescindible. Un exemple per a tots. Descanse en pau.