Els primers mesos de l'any continuaren amb conflictes econòmics i desavinences. El 1918 fou temps de notícies bèl·liques que s'avançaren al final de la Gran Guerra.

No obstant això, també hi hagué moments per a la cultura. El Circulo Legitimista va continuar amb la seua programació teatral. El Diario de Valencia informava que el 20 de gener va representar a les huit i mitja de la vesprada en el seu teatre les obres la Huida a Egipto i El Alcalde modelo. El benefici de la funció es va destinar als xiquets i a les xiquetes de la companyia que «brillantemente están actuando en el teatro».

La notícia econòmica fou la reunió del Governador Civil amb els membres de la Junta Distribuïdora dels Vapors Fruiters. Va ser el 26 de gener, tal com arreplegava el diari de Madrid la Correspondencia de España. Allí va estar present l'Ajuntament de Sagunt amb representants de 10 corporacions més. Estigueren també els naviliers. Es va acordar la distribució de la mercaderia dels vapors Santa Florencia, Bandera i Wensceslao.

L'esdeveniment polític fou la renovació de la junta del Círculo Legitimista. Es va reunir el 27 de gener per a fer el balanç anual dels comptes. Sembla que hi va haver superàvit i els seus representants deien que «gracias a Dios, tenemos vida propia». En eixa reunió va cessar la meitat de la Junta Directiva. Tanmateix la Societat, com que estava contenta amb els directius, va decidir que continuaren. Esta va quedar de la següent manera: Manuel Monzó Baquero (president), Francisco Aznar Quevedo (vicepresident), José Esteve Martí (dipositari), Antonio Monzó Lluesma (secretari), Ramón Fraga Ros, Antonio Ariño Arnau, José Pérez Amorós, Vicente Monzó Bono, Antonio Forment Vives i José Peris Núñez (vocals).

«Sepultado entre las calizas»

Aquell mes va acabar amb una notícia trista. El 31 de gener arreplegava la premsa que el xiquet d'11 anys Miguel Domenech Ramírez no va fer cas dels consells dels operaris d'un molí d'algeps de Quartell. Per a demostrar que no tenia por, va botar damunt la càrrega. La coberta es va enfonsar i «el muchacho quedó sepultado entre las calizas, siendo extraido cadáver».

Una altra tragèdia fou el bombardeig, per part d'un submarí alemany, del vapor italià Duca di Genova de la companyia La Veloce en la Bocana. Tornava a Itàlia amb un carregament de forment, farina i fesols. Fou la nit del 5 de febrer. Gran part dels 145 membres de la tripulació es trobava adormida. Van salvar-se quasi tots els ocupants. Desaparegueren el cambrer, el barber, el fogoner, el llumener i un obrer mecànic. Es va trobar primerament el cadàver del barber Bautista Villa. El jutge d'instrucció Fernández Carrascosa va alçar acta i fou soterrat. Tots foren soterrats a Sagunt. El capità Miguel Motta i la resta de la tripulació van ser allotjats en les cases particulars del port de Sagunt. Els seus habitants es mostraren molt solidaris. Posteriorment foren traslladats a València i finalment se'n va fer responsable el consolat de Barcelona.

Per febrer un corresponsal de periòdic va realitzar una excursió a Petrés. Però eixa i unes altres notícies formaran part del següent De Cent en Cent.