El 8 de Març, Dia Internacional de la Dona, continua complint un paper fonamental com a element vertebrador de dues qüestions que no podem passar per alt: la lluita feminista dels segles XIX i XX, amb l'assoliment d'importants objectius; i la situació de desavantatge social i econòmic que continuem patint les dones al segle XXI. Lluny de suposar una data ornamental, el 8 de Març és la perfecta escusa per incloure a l'agenda pública les reivindicacions dels col·lectius que dediquen els seus esforços a treballar en la conscienciació i l'eliminació de les restes del sistema patriarcal, imperant històricament, que encara hui ens impregna.
El Feminisme és un moviment de defensa dels Drets Humans de les dones i de treball per la implantació efectiva de la Igualtat Real a les nostres societats: pobles i ciutats, empreses, institucions, hogars... Perquè tot i que a les últimes dècades s'ha aconseguit legitimar la demanda feminista gràcies a l'establiment de mecanismes legislatius i el desenvolupament de noves estratègies públiques, encara estem lluny de poder parlar d'equilibri pel que fa a la representació pública, la realització laboral o la concepció i repartiment dels rols.
Les dones, malauradament, continuem trobant-nos incòmodes davant certes decisions vitals relatives al nostre paper a la societat, a la vida pública. Treballar pot arribar a ser un dret convertit en dur càstig si no s'implementen les polítiques necessàries per tal de dotar-nos d'una situació més còmoda i justa, que ens permeta no haver de sentir eixa llosa immensa de la consciència de «mala mare». És hora d'exigir-ho alt i clar: som la meitat del capital humà dels nostres països i així ha de constar en les polítiques de suport i promoció de la conciliació.
El Feminisme no «lluita contra», sinó que «treballa per»?, per una societat a la qual la variable genètica (nàixer dona) no supose una menor capacitat de gaudir de la ciutadania. I ací, els homes han de ser part activa de la solució. Ells han de formar part de les protestes feministes com a companys davant la denúncia de les situacions sexistes quotidianes, la diferència salarial, la sexualització i l'esclavisme sexual, la violència de gènere i els assassinats?, ells han de conformar una vertadera massa crítica que treballe colze colze amb nosaltres.
El debat no hauria de ser cóm nomenar el moviment (Feminisme no ens val ja?) sinó, cóm continuar treballant per dotar-lo de força i resultats, cóm carregar-lo de pragmatisme i aconseguir la complicitat de l'Administració; en definitiva, cóm traduir tot açò en una vertadera societat inclusiva, sensible i diversa. La que totes i tots ens mereixem.
