En el capítol de «Socarrats» del 16 de setembre, el personatge anomenat Ferran conta un acudit: mostra un matalaf de plàstic inflable dels que s´usen en les piscines i un got ple d´aigua, pregunta en què s´assemblen les dues coses i ell mateix respon «açò (el matalaf de plàstic) és un matalasset i açò (el got ple d´aigua) mata la set». Molt gracioset, però la veritat és que no hi ha cap valencià que diga matalàs, tots els valencians, diem matalaf. Aquesta f final, en alguns llocs es pronuncia p, però en els derivats, com ara matalafet o matalafer, tots pronunciem la f de manera claríssima. La variant formal matalàs és la que s´usa a Catalunya i tant eixa forma com matalaf són normatives. El DIEC les arreplega totes dues, encara que matalàs -la pròpia de Catalunya- apareix com a forma principal i matalaf -la que emprem els valencians- remet a matalàs. Però en els diccionaris valencians -Diccionari Valencià, Diccionari general de Francesc Ferrer Pastor, diccionari del SALT3 i DOPV de l´AVL- la forma principal és matalaf que, a més, és l´etimològica i la que usaven els nostres clàssics. Els diccionaris valencians arrepleguen també la forma matalàs, però això no implica que hàgem de renunciar a la forma que ens hem passat de pares a fills durant segles. La nostra televisió autonòmica té l´obligació de fomentar les nostres formes pròpies i no altres formes que ens són totalment alienes. Els valencians tenim una dita molt antiga: «la faena del matalafer: fer i desfer». Potser els responsables de Canal 9 volen que d´ara en avant diguem «la faena del matalasser: ser i desser».

També he observat que en Canal 9 diuen sempre ronyó en lloc de renyó. Eixe vocable té dues variants formals: renyó -que és la que usem els valencians- i ronyó -que és la que majoritàriament s´usa a Catalunya i Mallorca-. La forma renyó, que és l´etimològica i la que empraven els nostres clàssics, es pronuncia de tres maneres diferents, segons llocs: renyó, ranyó (com pronunciar tarròs en lloc de terròs) i rinyó (com pronunciar gineral en lloc de general). La variant ronyó s´ha originat per una assimilació vocàlica regressiva (com els que diuen xocotet en lloc de xicotet). Segons l´Atles del domini lingüístic català la variant ronyó només es diu, en terres valencianes, en les poblacions de Tàrbena i l´Alqueria de la Comtessa. Si la majoria dels valencians diem renyó, no puc entendre quin interés tenen els responsables de Canal 9 en embotir-nos a la força la forma ronyó. ¿O és que volen que els teleespectadors pensem que parlem malament?

També em sorprén l´ús exclusiu en Canal 9 de rigut en lloc de rist. La forma tradicional valenciana del participi del verb riure és rist i així ho hem dit sempre els valencians i així continuem dient-ho la majoria de nosaltres amb poquíssimes excepcions. La forma rigut, que és la que s´usa a Catalunya, és una forma més recent que pràcticament no ha penetrat en els parlars valencians. És una forma més regular, és veritat, però per a la majoria de valencians és una forma estranya. De riure fer rigut ens sona tan estrambòtic com si d´escriure férem 'escrigut' o de descriure 'descrigut', que també són formes regulars però inexistents. La Gramàtica normativa valenciana de l´AVL diu que el participi del verb riure és rist, rista, rists, ristes, encara que en una nota a peu de pàgina diu que «també pot adoptar les formes següents: rigut, riguda, riguts, rigudes». Això ho diu per respecte a la unitat de la llengua. Però una cosa és la unitat de la llengua i una altra de ben diferent emprar en el valencià, tant parlat com escrit, formes que ens són alienes. La forma rist -que és la forma tradicional valenciana i que es conserva ben viva en tots els nostres parlars- és l´única que s´hauria d´utilitzar en els mitjans audiovisuals.

No estaria gens malament que Canal 9 fera cas de les recomanacions de la normativa lingüística que emana de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua, que és l´únic organisme que, a la Comunitat Valenciana, té capacitat per a elaborar una normativa per a la nostra llengua, tal com està especificat de manera molt clara en el nostre estatut d´autonomia.

Si els responsables de la nostra televisió pública tenen tant d´interés que els valencians sentim paraules i expressions pròpies del català oriental, en lloc d´embotir-nos-les d´amagat en els programes de producció pròpia, més valdria que compraren a TV3 els doblatges que fan de les pel·lícules i que ens les passaren en català oriental directament, en lloc de fer-ho en castellà, que és el que fan sempre. Per a sentir pel·lícules en castellà no ens cal haver de suportar la despesa que representa la televisió autonòmica.

* Lingüista.