La Universitat, l’AVL i la llengua valenciana

Joan Carles Micó - Voro López

Fa poc hem assistit a un debat intern en el Nou Dise, revista de la Universitat de Valéncia, sobre la conveniència d’utilisar el nom llengua valenciana al mateix nivell que llengua catalana per a la llengua pròpia dels valencians. En el fondo es tractava del decliu de la llengua valenciana, per progressiva substitució d’esta pel castellà.
Profundisar en les causes del perqué alguns sectors, concretament de la Universitat de Valéncia, abandonaren la llengua del seu poble per una atra forastera seria objectiu d’un atre artícul. Des del Colectiu Lluís Fullana com des de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, considerem que la causa és la mateixa que portà a molta gent en el passat a deixar de banda el valencià per a utilisar el castellà: avergonyiment de lo propi, autoodi i una falta de personalitat de molts d’estos valencians davant de l’absència de liderages socials i intelectuals en Valéncia.
Que el pancatalanisme actiu de les universitats valencianes no té una base científica, i sí dogmàtica, queda explícit en moltes de les postures i accions que mampren per a substituir formes genuïnes valencianes per formes pròpies del català, o en l’atac que es fa a la llibertat d’expressió en la Universitat Politècnica de Valéncia, en no permetre editar llibres en la normativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, encara que estos estiguen escrits en les formes patrimonials valencianes, i retirar llibres ya venuts per estar en la normativa de la RACV. Estes postures i accions són pròpies d’organisacions dictatorials.
Hi ha més eixemples: 1.- La no acceptació de teories llingüístiques que expliquen l’autonomia de la llengua valenciana, en contra dels postulats filosòfics de Popper i Kuhn sobre l’estructura de les teories científiques. 2.- L’acceptació d’un nom per al nostre territori sense base històrica, és dir, País Valencià front a Valéncia, en una clara absència de rigor històric, de la mateixa manera que han fet els pancastellanistes a l’inventar-se el també despersonalisador Levante. 3-. La substitució dels topònims patrimonials valencians per uns aliens al devindre històric, com és el cas de Elig, susbstituït per Elx.
Els mateixos intelectuals pancatalanistes de les nostres universitats demostren la seua falta de rigor científic quan no tenen clar si valencià i català són dos noms d’una mateixa llengua —com passa en l’espanyol i el castellà— i declara l’AVL, o si és el valencià un dialecte del català —com passa en l’andalús i el castellà— tal com declaren els departaments de Filologia Catalana de les nostres universitats.
Està clar per a nosatres que només és una estratègia per a despersonalisar a Valéncia i convertir-la en una neocolònia cultural i llingüística de Catalunya. I per diferents raons, segons parlem dels binomis PP-AVL o PSOE-universitats. Els primers per mantindre bones relacions presents i futures en el nacionalisme català a nivell d’Espanya, per les necessitats de conseguir el poder de l’Estat, i els segons, també per eixes raons, pero principalment pel compromís explícit en la construcció dels païssos catalans.
I quin és el paper de l’AVL en este entramat d’interessos, que no de postulats científics? L’acceptació d’una normativa catalana per a la llengua valenciana. No obstant, la normativa catalanisant de l’AVL està prohibida en el sí de les universitats valencianes. Tampoc Ràdio Televisió Valenciana utilisa eixa normativa. La realitat és que l’AVL juga un paper polític fent unes normes que ningú seguix llevat d’alguns sectors de l’Administració. Els pancatalanistes de les universitats valencianes seguixen usant la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans, a pesar de que gran part dels membres de l’AVL són membres de la Universitat. Tot este embolic no és més que un capdell d’interessos aliens a la Ciència i al poble valencià, que no té, ni mai ha tingut, una consciència llingüística dialectal, i sí autònoma i diferencial. En la pràctica l’AVL representa el decliu definitiu de la llengua valenciana, que conduïx a la seua desaparició definitiva, al no vore el poble valencià la seua llengua representada en el model propost per aquella.
Animem als valencians a utilisar la normativa de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, que sí que respon a la pròpia estructura de la llengua valenciana, i a tindre una actitut de resistència contra els postulats llingüístics anexionistes de l’AVL i d’alguns sectors universitaris que imponen els seus criteris. Ni uns ni atres nos representen. La primera perque no respon al principi d’independència de les acadèmies a on els acadèmics ni cobren ni són designats pels polítics, i els segons per l’intolerància en les seues postures i respondre les seues teories a interessos polítics i no científics, ademés d’impondre una llengua artificial als nostres estudiants.

*President del Colectiu Lluís Fullana de Professors d’Universitat i Doctors.
**Director de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV.