Objecció fiscal

Honori Pasqual

Els processos històrics que afaiçonen la vida dels pobles, no són forces anònimes i fatídiques. En cada conjuntura hi conflueixen els interessos dels poderosos i les forces d´aquells que somnien un món solidari i habitable. És la dialèctica entre la força del poder deshumanitzador i la força de la utopia humanitària. Però hi ha més actors a l´escena, especialment la variada gamma d´aquells que amb el silenci, la ignorància i l´oportunisme aporten el suport que la força dominant necessita. La majoria silenciosa esdevé així l´agent legitimador de l´actual estat de les coses.
Hi ha veritats que el pudor públic guarda a la calaixera de les incorreccions polítiques. Esgarrifa la consciència pública saber que els grans negocis internacionals que sacsegen i condicionen el benestar i la vida dels pobles té a veure amb el triple negoci global: el de les armes, la droga i el sexe. Una trinitat de mort i corrupció.
El negoci de les armes és el que més ens hauria de colpir, especialment perquè hi intervenen sovint de forma directa i eficaç els governs que ens representen. I, a més a més, per tot el seu camp d´implicacions: guerres, exèrcits, tràfic d´armes, investigació militar, recursos públics... És a dir, tot allò que queda englobat sota el concepte de militarisme. Un concepte, val a dir, tan punyent i desvergonyit que darrerament s´intenta suavitzar amb els afegitons eufemístics de tasques humanitàries, missions de pau i altres jaculatòries semblants Així és possible visualitzar la contradicció que significa que l´Estat espanyol participe en el negoci internacional mitjançant la venda d´armes lleugeres a les Forces Armades d´Israel i, al mateix temps, proteste per la destrucció de Gaza. Destrucció i mort, cal dir-ho clar i net, duta a terme, entre d´altres materials bèl·lics, pels que hi vengué l´Estat que ens representa, que en el primer semestre de 2008 ascendia a 1.552.933 euros.
Cal posar-se en la pell i en la vida d´aquells pobles tenallats per la fam, malalties, sense aigua potable ni escoles, ignorants i analfabets, víctimes de la depravació dels sàtrapes que els dominen; cal considerar tot això per saber avaluar èticament el que significa que a nivell mundial la despesa militar és 20 vegades superior als diners necessaris per eradicar la fam. Tot i considerant que la major part dels conflictes desapareixerien, ja que són l´expressió d´unes estructures econòmiques injustes que impedeixen la vida i la dignitat per a tothom.
És evident la complexitat de la política en les relacions internacionals i la dificultat de conviure cultures i civilitzacions distintes i, mantes vegades, oposades. Tanmateix existeix un anhel que és comú a tot ésser humà: la voluntat de sobreviure i d´ésser respectats. Quelcom que s´oposa, com la nit al dia, al militarisme i a la llei de la força. Perquè cal no oblidar que a més de les concomitàncies visibles de mort i destrucció pròpies de les guerres, també n´hi ha d´altres, menys visibles però igualment destructores per a la convivència mundial: la percepció de la realitat humana en termes d´amics-enemics i l´arrelament de l´odi col·lectiu.
La necessitat d´enemics per al militarisme és semblant a la necessitat compulsiva que té el caçador per la presa, altrament s´aboca a la frustració. Les armes de destrucció massiva a Iraq i els talibans com una amenaça a la humanitat a l´Afganistan forneixen exemples adients per prendre com a gegants el que són molins de vent.
Tot i així, i per contrast, va emergent per tot arreu una convicció que s´aferma progressivament. Tant se val la forma d´anomenar-la, cultura de la pau o resolució noviolenta de conflictes. En tot cas, sempre s´oposa a la lògica militarista, i troba expressió en mots com: pau, desarmament, pa, vida, escola, vivenda, dignitat, respecte... que esdevenen talismans d´esperança.
La darrera centúria ha estat la més violenta, destructora i homicida de la història, i la que, com a reacció, ha promulgat i promogut els Drets Humans, i ha creat institucions internacionals per garantir la pau. L´acusació de Martin Luther King: quan reflexionem sobre el nostre segle XX, el que sembla més greu no són les malifetes dels malvats, sinó l´escandalós silenci de les bones persones, ha de catalitzar les energies per barrar el pas a la llei de la força que com una inèrcia històrica, ara i adés, amenaça la convivència mundial. La Declaració sobre la Renda ens dóna l´oportunitat de prioritzar els nostres objectius, en desviar cap a una destinació solidària la part que correspon a la despesa militar. L´objecció fiscal és una forma d´oposar-nos als 51 milions d´euros diaris que consumeix l´engranatge militar espanyol i, alhora, és una afirmació democràticament saludable i èticament exigible perquè el futur de la humanitat no s´escriga amb el color de la sang de les víctimes.
*Membre del Grup Cristià Pacifista