Diuen que hi ha un senyor que és conseller d´allò que abans se´n deia Medi Ambient. Diuen que porta tratge i signa, displicent, papers que se li amontonen a la taula. Però són notícies incertes, i mentre, haurem de pensar que el lloc és vacant, que no tenim conseller del ram, que els plans estan paralitzats, que no hi ha noves lleis, ni propostes, ni actuacions. No hi ha notícies del senyor García Antón, però tampoc no destaca massa entre els seus companys de Govern, car d´iniciativa política en tenen ben poca; ans al contrari, són tots, el president Camps el primer, boxejadors a la defensiva, una centúria romana en formació de Testudo, estruços reincidents. Usen el seu temps —el que els hem concedit com a governants, el que haurien d´usar resolent els problemes dels ciutadans— defensant-se de d´acusacions de corrupció i culpant de tots els mals a un altre senyor que viu a Madrid. Si això és governar, que cremen els diccionaris i els tornen a escriure.

El cas de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, de nom tan excessiu com innecessari, és paradigmàtic. El territori valencià presenta greus problemes ambientals per a la resolució dels quals no s´està fent res, bé per incompetència, bé per ignorància i deixadesa. El tema de l´aigua, del qual les persones amb un mínim de sentit comú n´estem farts, està més que parat. És que si no es fa el transvasament no cal fer res més, només romandre de braços creuats? Si tan urgent és el problema —i el País Valencià té un problema molt seriós de gestió hídrica— què millor que posar en marxa l´Agència Valenciana de l´Aigua, la creació de la qual ens van prometre al principi de legislatura, i de la qual no en sabem res. Aquest organisme permetria un millor control i gestió de l´aigua per part dels valencians, necessari per tal d´anar més enllà del victimisme patològic del que fa bandera el govern. I mentre, cal implementar mesures d´estalvi: potenciar la reutilització, modernitzar els regadius, limitar usos innecessaris, fer campanyes d´educació per a l´estalvi domèstic i no per a demanar més aigua que malbaratar...

I què se n´ha fet dels nostres boscos? Un Pla d´Ordenació de Recursos Forestal que no arriba, com tampoc la nova llei Forestal. I per passar el temps, mesures de suposada prevenció contra incendis desautoritzades per molts experts i que no causen més que la destrucció del bosc per les màquines abans que per les flames. Com els pirates d´Àsterix que s´enfonsaven ells mateixos el vaixell abans que ho feren els gals, o com deia un tal George Bush jr., «talar els arbres per a que no es cremen», una idea només apta per a ments visionàries. El medi rural, obviat i menyspreat pels governs de capital, espera aquestes lleis i plans, i també la llei de Vies Pecuàries, el PAT de l´Horta, la creació de l´Institut d´Estudis Territorials i del Paisatge o la nova llei d´Espais Naturals. Tot pendent, tot per fer.

Som també —només cal sortir dels límits autonòmics i comprovar-ho— la rialla de la resta de l´estat en espais naturals protegits. No entenen com podem declarar parc natural només el cim del Penyagolosa i poca cosa més, com no hi ha ni indicacions ni centres d´interpretació i els que hi ha tenen horaris impossibles, com creix un monstre urbanístic com Marina d´Or a la vora d´un valuosíssim espai natural, com la delimitació de noves àrees protegides està condicionada (PN del Túria) per les expectatives de futurs pelotazos i no pels seus valors naturals.

Diuen que és conseller, però potser és un actor que han posat per a despistar, un mim jubilat de mirada afable i gestos tranquils del qual ja vam comprovar, fa ara quasi tres anys, que pot romandre mut i immutable fins i tot amb morts pel mig. Això d´ara, de no fer res i estar calladet, és pan comido per a ell.