Darrera classe

Josep Maria Jordán Galduf

Entrats en el mes de juny, acaben les classes del curs acadèmic i comencen els exàmens finals. És el cicle de tots els anys. I passen les successives promocions d´estudiants, com també culmina i s´enceta la carrera laboral de diversos professors. Els qui deixen la tasca docent, porten acumulat normalment un gran bagatge de servei públic i mereixen tot el nostre reconeixement. Aquest és el cas del professor Víctor Fuentes Prósper, que ara acaba de donar la seua darrera classe oficial i s´acomiadarà com a titular de la Universitat de València el proper mes de setembre. M´agradaria homenatjar a través seu al conjunt d´ensenyants que enguany (i cada any) completen la vida laboral activa.
Són molts els estudiants que han rebut classes del professor Víctor Fuentes d´ençà d´octubre de 1971, quan es va incorporar com a professor ajudant al cos docent de la Universitat. Jo vaig ser un dels estudiants que assistiren a la seua primera classe quan, un dia d´aquell curs, de forma sobtada, el professor titular li encomanà que el substituira. Era una classe per a alumnes de quart d´Econòmiques, i Víctor no va dormir en tota la nit tractant de preparar-la. Vingué a l´aula carregat de material i va fer una sessió magnífica sobre política comercial (ordenada, ben documentada i mostrant tots els ingredients, històrics i actuals, que requeria l´explicació del tema).
Al llarg de trenta-vuit anys de docència, Víctor s´ha mantingut fidel al model de professor d´aquella primera classe. Ensenyant vocacional, treballador incansable, analista rigorós de les dades econòmiques i persona tremendament responsable, amb gran dedicació als estudiants. Les seues classes sobre política econòmica d´Espanya i de la Unió Europea sempre han estat presidides per una visió àmplia (interdisciplinar, i fins i tot enciclopèdica) de les coses. Després, cal ressaltar els seus estudis sobre l´economia valenciana i altres àrees (pioner en la preocupació per assolir un desenvolupament sostenible i destacat especialista en la política econòmica espanyola durant el darrer franquisme i el període de la transició democràtica).
Més enllà de la tasca de professor, Víctor ha estat també una persona compromesa en l´activitat política. Membre de la generació que hagué de fer la transició democràtica, va participar, junt a Manuel Sánchez Ayuso, en la fundació del Partit Socialista Popular (PSP) del País Valencià en 1975, així com en la Junta Democràtica (1975) i la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià (1976-1977). A partir de 1978 el seu partit s´integrà en el PSOE i Víctor va desplegar una tasca extraordinària en el àmbit local i comarcal, i va ser un destacat parlamentari en les Corts Valencianes entre 1983 i 1999, particularment com a membre de la comissió econòmica (pocs com ells coneixeran tan bé els pressuposts autonòmics). En tota aquesta trajectòria, la figura de Víctor ha dignificat sempre la política, perquè l´ha exercit amb total honestedat, des de la seua visió d´aquesta com una funció d´autèntic servei a la societat.
M´haguera agradat assistir a la darrera classe del professor Víctor Fuentes, igual que (per atzar de la vida) vaig assistir a la primera. Però ell no va voler que ho fera, ni jo ni qualsevol dels seus companys de la Facultat d´Economia. Uns companys que l´estimem i li reconeguem un permanent deute de gratitud, perquè sempre hem comptat amb la seua generosa ajuda en qualsevol de les nostres tasques docents o investigadores, i amb la seua entranyable companyia tant en els moments millors com en els més difícils. És una pena que la universitat haja de perdre una persona que atresora tant de capital humà. Com podrem funcionar sense ell a partir de setembre? Em quede, al menys, amb aquesta màxima que tant pot ser seua com del mateix Confuci: «Aprendre sense pensar és feina perduda».
Catedràtic d´Economia Aplicada. Universitat de València.