No és un anunci de Carrefour, però se li assembla: «PP i PSOE tiren les campanes al vol perquè la participació a les eleccions europees iguala la de les anteriors». Com si perdre un ull fos bo només perquè se n´haurien pogut perdre els dos. Davant el desafecte ciutadà —54% d´abstenció—, fora bo que els polítics indagaren per què les crides a votar desperten el mateix interès que un anunci de banyadors el dia més cru de l´hivern. Puix les eleccions són això: un mercat on l´elector compra si l´interessa el producte que s´hi exposa. Lamentablement, l´abstenció sempre esdevé a favor o en contra d´algú, i, en sumar-se a les altres abstencions, renuncia a les pròpies motivacions.
Per això, front a l´abstenció, sempre he defensat la idea del vot en blanc —en el sentit que ho fa Saramago en «Assaig sobre la lucidesa»— pensant en els que generalitzen injustament titllant la classe política de corrupta i autocràtica. Vaja, que no anava errat quan des d´aquesta talaia proposava que als parlaments hi hagués un gran llençol blanc per tapar un número d´escons equivalent al tant per cent de vots en blanc. S´imaginen la llençolada tapant més de la mitat del parlament europeu? Ja sé que és una idea que no prosperarà, però els fonaments hi són. M´hi jugue el coll que minvarien els abstencionistes (que en sentir un candidat se senten candidots; i en sentir finiquito bramen cobrons!, vull dir —volen dir—, que cobren molt. Llegiu bé, collons).
Quant al País Valencià, cap novetat. Fa una pila d´anys que les eleccions deixaren de ser un Kinder: ja no amaguen cap sorpresa dins. Menys abstenció que a les Espanyes i més del PP que ahir. Com a Madrid, xe! Quan hi havia treball votàvem Camps per agrair-li-ho; i ara que no n´hi ha, el tornem a votar perquè hem descobert que la culpa és de Zapatero. En fi, que en altres llocs els albarden. I, per a què seguir? Puix no ho saben tots? Ho sap la dreta, ho sap l´esquerra, els vells i els joves, homes i dones, bons i dolents. Doncs, per tan conegut, ho sap fins l´apuntador.