Tanqueu ara Garoña, després Cofrents

Toni Roderic - Joan Francesc Peris

L´informe favorable del Consell de Seguretat Nuclear per al funcionament 10 anys més de la Central Nuclear de Garoña, en explotació des de 1971, amb un disseny dels anys 60, és significatiu de quina va a ser la política energètica espanyola a partir d´ara. Zapatero va adquirir amb Els Verds el compromís de tancar Garoña ara, el 2009, i ja veurem si l´acompleix
La continuïtat de Garoña, si es produeix, senyalarà el camí per a la resta de nuclears en territori espanyol, així que estaríem condemnats a seguir amb el perill de la nuclear de Cofrents a partir del 2011.
Els qui negaven fins fa pocs anys l´existència del canvi climàtic per l´escalfament global del planeta, ara l´usen com excusa per a justificar la revifalla de l´energia nuclear i la continuïtat fins a 60 anys de funcionament de les centrals afirmant que és una energia que produeix menys gasos amb efecte hivernacle. Obvien els perills d´accident nuclear, obliden Txernòbil i la seva contaminació que va ultrapassar fronteres per tota Europa i no diuen res del problema quasi irresoluble dels residus del combustible radioactiu. A més, ben poc fan per fomentar energies netes, com l´energia solar, quan per a eixir de la crisi fan promeses de subvencionar la compra de cotxes i no d´impulsar el transport públic amb un pla integral de ferrocarrils de rodalies i tramvies.
No, el que realment fa el Govern Zapatero, a hores d´ara, es retallar les ajudes a les energies renovables i posar entrebancs als projectes de les empreses del sector.
A la nuclear de Cofrents són massa les aturades no programades, massa els incidents que estan passant per a que el govern espanyol, responsable de la seguretat (inseguretat) nuclear no estiga ja programant l´aturada definitiva de la planta d´Iberdrola i, en tot cas, siga ferm en el rebuig de la proposta que fa la multinacional energètica d´una nova autorització de 10 anys més a partir del 2011.
Al voltant dels 30 anys de funcionament és el que es recomana com a vida útil (perillosa) de les centrals nuclears de segona generació i arribar als 37 anys seria ja més que jugar amb el dimoni. Per això, ens preocupa seriosament que el CSN, malgrat les recomanacions i exigències de reforma, autoritze Garoña, que ja està en marxa 38 anys, ara 10 més. Darrere vindria Cofrents i totes les altres.
Malament. Només ens resta l´esperança de que l´avanç dels partits verds a tota Europa, encara que no ací a Espanya —per alguna cosa la publicitat franquista del turisme ja va dir que Espanya és diferent—, el reforçament del grup verd al Parlament Europeu obriga un front continental contra l´energia nuclear i la seva substitució per polítiques d´eficiència energètica i foment de les energies renovables. L´augment en molts països del vot verd, i en concret a França, país nuclear com ningú, amb el 15% dels vots, és significatiu del rebuig dels sectors més progressistes de la societat a les polítiques energètiques no sostenibles. Malgrat tot, la nostra participació en la coalició Europa dels pobles-verds ens permetrà influir en eixe debat mitjançant l´eurodiputat obtingut i dedicarem tots els esforços a difondre entre la societat valenciana la urgència d´un nou model energètic, estalviador amb el consum i que canvia l´origen de l´energia.
Zapatero, que ha repetit tota la campanya electoral que està per un model econòmic sostenible té l´obligació de dir que no a la continuació de Garoña doncs la decisió final és política, els seu govern, i impulsar les energies alternatives. Esperem que no es pose d´acord amb el PP en aquest tema. Ara, ser progressista és decidir el tancament de Garoña i, el 2011, Cofrents.
President i portaveu d´Els Verds del PV