Escola sense armaris

José de Lamo

Enguany es compleixen 40 anys de la revolta de Stonewall, dels esdeveniments que donaren pas a allò que hui coneixem com l´Orgull de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGTB). 40 anys des que un grup de trans, bolleres i mariques decidiren dir prou a l´assetjament que patien, a les lleis que els obligaven a vestir segons el seu sexe, a l´actitud ofensiva de la policia, a viure en l´obscuritat. Fa 40 anys començava una nova revolta, una nova era en la reivindicació dels drets de les minories sexuals, marcada per la llibertat i la dignitat de ser cada persona com és.
En aquestes quatre dècades hem avançat molt, però queda encara molt per fer. La nostra realitat quotidiana és, afortunadament, millor, però a pesar dels avanços aconseguits podem trobar la discriminació en molts llocs: a la família, al treball, a l´escola, al carrer...
Des del Col·lectiu Lambda hem volgut que les nostres reivindicacions d´enguany les protagonitze l´àmbit educatiu, un espai on xiquets, xiquetes, adolescents i joves hem passat, passen o passaran molt de temps de vida. Un lloc on ens fem majors, on les actituds i els valors, junt als que aprenem a l´entorn familiar, marquen la nostra existència. Un espai que no és segur per a lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. L´escola, com la resta de la societat, està plena d´armaris. Armaris on s´amaguen els i les estudiants, armaris que serveixen per ocultar mares i pares, armaris des d´on donen classe molts professors i professores, armaris on s´acumulen les històries d´amor de Lorca, l´existència de les lesbianes, el protagonisme de les transsexuals en els primers i difícils anys de lluita, i una realitat bisexual encara molt desconeguda. Però a eixos armaris que ningú mira també trobem les fogueres de la inquisició, els camps de concentració nazi, la llei de perillositat social i fins i tot la recent història del moviment LGTB. Un futur sense discriminacions passa irremeiablement perquè la diversitat sexual tinga el lloc que li correspon a l´escola.
Per això necessitem dues eines bàsiques: que la llei així ho reconega explícitament i que la societat assumisca com això contribueix a una millora en la vida de tota la ciutadania. I tot això ho podem fer alhora: eixint al carrer, sense pudor ni vergonya, com farem hui dissabte 27 de juny. I enguany, 40 anys després d´aquella revolta de Stonewall, tornem a manifestar-nos orgullosament per a trencar els armaris i acabar amb l´homofòbia i la transfòbia. Per a dir clar i ras que volem, que exigim, una escola sense armaris.
Coordinador del Col·lectiu Lambda