Cal dir que l´argument sona bé: «Construirem 148.500 vivendes de protecció oficial en la legislatura». Llàstima que no hi haja motius per alegrar-se´n, ja que la promesa electoral de Camps s´ha esvaït amb la mateixa rapidesa amb què fou dita. I és que les promeses del nostre ben volgut president tenen més trampes que les velles pel·lícules de Fu Manxú. Em pregunte si algú portarà l´inventari de tot el que ha promès i el balanç de tot el que ha incomplert. Perquè, mira la de promeses que té penjades a la perxa! Més que una asseguradora quan et fa la pòlissa, que et promet un llistat de coses que no superaria la millor carta als Reis Mags. I després? Després de l´hivern la primavera. Primer elegeix-me i després ja veurem si n´hi ha alguna solució!
Sort en tenim, encara, si no ens passa com a l´emperadriu Catalina de Rússia que, segons conten, quan li va dir al seu amant Potemkin que volia visitar «in situ» com avançava la colonització de Crimea, aquest —que es va pispar els diners que aquella li donava per construir-hi habitatges— va alçar grans façanes d´edificis en cartró-pedra, com als estudis de Hollywood. Al temps que contractava aldeans —com els immigrants que anaren al míting de Rajoy, amb la promesa de treballar en la collita d´alls, vaja— per a que, quan la tsarina hi anara, agitaren banderetes des de la distància, donant la sensació d´estar en un autèntic poble. Ignore si la trampa de Potemkin fou descoberta més endavant. El cas és que l´emperadriu va regressar a la cort la mar de contenta.
No sé si en aquesta feliç «tierra de las flores, de la luz y del amor» hi ha alguna cosa pareguda a les «aldees Potemkin». Però tinc la sensació que amb les promeses de Camps ens passa el mateix que als estudiants amb les pregàries: que sempre són desateses. A veure, doncs, si a les pròximes eleccions —cívicament: temps d´examen— ens adonem que no hi ha miracles. Que per sortir-se´n estan les clàssiques xuletes. Jo ja en tinc una que diu: «Camps no compleix». A què esperen vostès per a fer-se´n?