La dreta, l´església i l´avortament

Vicent Gisbert

El posicionament ideològic de la dreta espanyola, i de l´església Catòlica, pel que fa a l´avortament, és suficientment conegut. Diuen estar clara i absolutament en contra, malgrat contradiccions tan evidents, que fan dubtar de la coherència de les seues intencions, com, per exemple, el que quan la dreta tingué la responsabilitat del Govern de la Nació, no canvià la legislació sobre l´avortament ni l´església Catòlica li ho va exigir.
Gairebé, hi ha moltes persones que creuen en la seua sinceritat quan contraposen l´avortament a la vida, quan diuen que l´avortament es un «assassinat» doncs, la vida comença des del moment de la concepció i matar, per tant, un embrió és matar una persona. En aquest sentit, ja s´oposaren, al seu moment, a la despenalització de determinats casos d´avortament (terapèutic, ètic i eugenèsic) i aleshores, també, ara s´oposen a la nova llei de terminis que des del Congrés es vol aprovar (tot i que, s´ha de dir, s´oblida, que l´avortament a Espanya no és un dret reconegut a les dones sinó un delicte tipificat al Codi Penal).
A més de les contradiccions esmentades, hi ha un altra qüestió que crida l´atenció. De la Jurisprudència del Tribunal Constitucional es dedueix que, des de una interpretació sistemàtica de la CE, sols les persones són subjectes de drets o, el que és el mateix, els drets fonamentals sols són predicables de les persones i que, en conseqüència, pel que respecta a la qüestió que ens ocupa, el nasciturus no pot ser subjecte de dret a la vida (Sentència 53/1985). Per tant, la qüestió està en respondre a la pregunta de qui, a efectes del ordenament jurídic, és «persona». El Codi Civil que regula aquesta qüestió, al seu article 29 ho diu «el nacimiento determinarà la personalidad; pero el concebido se tiene por nacido a todos los efectos que le sean favorables, siempre que nazca con las condiciones que expresa el artículo siguiente». I les condicions establides en l´article següent son «a los efectos civiles, sólo se reputará nacido el feto que tuviera forma humana y viviere veinticuatro horas enteramente desprendido del seno materno».
Es a dir, sols el naixement, i no la concepció, és el que determina, a efectes del nostre ordenament jurídic, l'inici de la personalitat i, és més, aquest naixement, deu complir dos requisits necessaris, tindre forma humana i viure 24 hores fora del si matern!. Per tant, si la dreta i l´església Catòlica foren sinceres amb els seus plantejaments, el primer que deurien fer és, per coherència, exigir el canvi d´aquestos articles del Codi Civil.
Malgrat això, aquesta qüestió mai no la plantegen!. I no la plantegen perquè exigir un canvi en el Codi Civil suposa canviar les regles del Dret privat i açò és molt perillós. És a dir, està molt bé cridar i manifestar-se mentre parlem del cel i de l´infern, però quan tractem de coses terrenals, d´allò que regula, per exemple, herències i donacions, ací «amigo Sancho, con la Iglesia hemos topado»: persona s´és des del naixement i després d´haver transcorregut 24 hores fora del si matern.
En definitiva, aquesta qüestió posa de manifest que, la postura d´ambdós organitzacions polítiques, encara que una d´elles no es presenta a les eleccions i siga molt poc respectuosa amb els Drets Humans, sobre tot amb els drets de les dones, no és gens sincera sinó més bé cínica. Si estan en contra de l´avortament és pura i simplement perquè no els agrada que les persones, en aquest cas, les dones, decidisquen des de la llibertat. Molt al contrari, els agrada dir a cadascú, i a la societat en general, què deuen fer, doncs en això fonamenten la seua supervivència. I, per cert, no hi ha millor forma de manipulació de la persona que «penalitzar» la seua capacitat de decisió.

economista