L´herència de Samuel Huntington

Josep L. Barona

La mort de Samuel Huntington a finals de 2008 va despertar reaccions diverses entre historiadors, politòlegs i científics socials, reflexe de l´impacte de les idees de l´antic professor de Harvard. Els seus punts de vista no només van ser motiu de debat acadèmic, Huntington va ser conseller polític nord-americà. La seva tesi d´un conflicte de civilitzacions, derivat de l´existència d´identitats culturals diferenciades històricament en grans civilitzacions va adquirir rellevància i prestigi entre cercles polítics conservadors arran dels atacs de l´11 de setembre contra el World Trade Center i el Pentàgon, interpretats com a confrontació oberta entre l´Islam i Occident.
A primeries dels 1990, Huntington va pronosticar que les tensions entre identitats culturals i religioses anaven a substituir la confrontació ideològica-militar i econòmica de la Guerra freda. En la seva obra The Clash of Civilizations and the Remaking of World Order (1996) defensava que les rivalitats culturals i religioses eren la principal amenaça per a la pau mundial. Segons Huntington la civilització occidental i els seus valors universals de respecte a la llibertat i els drets humans eren amenaçats per nous enemics, i apuntava especialment al món musulmà i a La Xina. Els atacs de l´11 de setembre van donar arguments als seus seguidors, que van veure´hi l´expressió d´un conflicte inevitable entre l´Islam i Occident.
La proposta d´Huntington semblava consistent amb els conflictes religiosos i ètnics en molts escenaris del planeta, des de Somàlia a Rwanda, passant per l´antiga Iugoslàvia, Iraq, Índia, Indonèsia, Pakistan, i algunes repúbliques de l´Àsia central. Al mateix temps Xina i l´Índia, societats no occidentals, se transformaven en potències mundials. Des del seu punt de vista, l´amenaça no derivava tant del poder militar o econòmic, com del conflicte entre els valors de la democràcia i els drets humans, mirats amb recel o com amenaça des d´altres cultures. Huntington associava la identitat cultural amb les tradicions religioses, ignorant altres elements culturals, econòmics o històrics, sense prendre en consideració la pluralitat existent dins de la civilització islàmica, occidental o xinesa. No cal aprofundir massa en la història dels conflictes internacionals per qüestionar conceptes tan globals com el de civilització occidental. Les Guerres Mundials de la primera meitat del segle XX són una mostra de confrontació interna a Occident, igual que resulta inasumible parlar d´una civilització islàmica si mirem la guerra Iran-Iraq dels anys 1980, les tensions actuals entre sunnites i xiïtes a l´Iraq o el conflicte amb els talibans a l´Afganistan i el Pakistan.
Si la tesi de grans civilitzacions resulta inacceptable, més enganyosa encara resulta l´amenaça islàmica, que Huntington considerava derivada del convenciment de la seva superioritat cultural i religiosa davant Occident, davant la inferioritat de seu poder real, un argument que potser forme part de l´argumentari polític d´alguns sectors, però que no és el fil conductor de la política dels països musulmans o islàmics. La divisió del món del segle XXI en grans blocs articulats al voltant de paràmetres religiosos-culturals s´ha revelat intel·lectualment molt feble i perillosa per a la política internacional. Les accions derivades de la lluita de civilitzacions han estès el sentiment anti-nord-americà i, en certa mesura, anti-britànic, però, paradoxalment no han despertat animadversió cap a altres paisos occidentals. Veure l´Occident com una civilització monolitica és inconsistent, fins i tot des de l´òptica dels nostres suposats antagonistes, el que evidencia l´errada d´identificar tot l´Islam amb la lluita armada contra Occident.
Després de l´11 de setembre, el conflicte de civilitzacions es va convertir en idea clau de la guerra antiterrorista, un concepte que es va estendre entre l´opinió pública internacional per justificar l´estat d´excepció impulsat per l´administració Bush i Dick Cheney contra els supòsits enemics de la llibertat occidental. La retòrica política de l´administració americana va convertir la defensa d´Occident en una creuada, que va estendre la desconfiança entre els musulmans, que veien amenaçada la seua religió.
La visió polaritzada d´Huntington va tenir conseqüències nefastes per a les relacions internacionals. Va contribuir a augmentar la desconfiança i el distanciament entre el món occidental i el musulmà. La legitimació moral que Occident havia assolit gràcies al benestar, la tecnologia, les llibertats, els valors democràtics i el respecte als drets humans es va veure afectada pel cinisme en vulnerar els drets dels detinguts i la practica de tortures i assassinats, dins eixa mena d´estat d´excepció en que es va convertir la creuada antiterrorista, amb escenaris com Guantánamo o Abu Ghraib. La idea d´un conflicte de civilitzacions ha tingut efectes nefastos per a la pau i l´equilibri mundial. L´administració Obama i l´ONU tenen davant una tasca de reconstrucció de la cooperacio internacional, en el marc de la qual el desenvolupament social haurà de convertir-se en la pedra angular que acabe amb una lluita impulsada per una concepció acadèmicament poc consistent, que va contribuir al deteriorament del sistema democràtic i va servir de pretext a polítiques neo-imperialistes de nefastes conseqüències.
Catedràtic d´Història de la Ciència. Universitat de València