Si ha moments en què el cronista només alça acta d´uns esdeveniments que criden la seua atenció i no necessiten de més valoracions o comentaris. Alguna cosa li sembla que es mou en la Història. Dies enrere es va celebrar a Itàlia una important reunió del G-8 i, tot seguit, el president dels Estats Units, Barack Obama, va fer el seu primer viatge oficial a l´Àfrica Subsahariana. Primer, a Itàlia, els països més poderosos del món adoptaren algunes decisions rellevants, com l´aprovació d´un fons de seguretat alimentària (de 14.000 milions d´euros) destinat als països més pobres, el compromís de limitar l´escalfament global a 2º C i reduir en un 80% les emissions de gas d´efecte hivernacle per a 2050, i la promesa de tancar en 2010 la ronda Doha de negociacions comercials per a eliminar barreres als intercanvis i facilitar la recuperació econòmica internacional. Després, Obama se´n va anar al continent de son pare, que en conjunt continua ancorat en el subdesenvolupament i la misèria.
El país triat per a la seua visita oficial va ser Ghana, un país que el va rebre amb gran entusiasme i que, per la seua estabilitat institucional (i l´alternança en el poder), podia simbolitzar el missatge del president americà per a Àfrica. Un missatge que ha posat l´accent en les possibilitats que té el continent de superar la difícil situació en què es troba, sempre i quan els governants actuen amb responsabilitat i acaben per sempre en els conflictes armats i en la corrupció. Obama ha cridat al continent africà a lluitar amb confiança i perseverança per la democràcia i el progrés.
Li comente tot això a Mahamat K. Dodo, de la República Centreafricana, que acaba de doctorar-se a Espanya. Ell em mostra la seua conformitat amb el missatge d´Obama i em parla de la generació dels seus pares, que veren el fi de la dependència colonial i cregueren en les possibilitats del futur. Aquesta esperança, tanmateix, es va frustrar molt prompte, per les tiranies, els conflictes tribals i la cobdícia de les elits en el poder. Es clar que l´herència colonial va condicionar això en certa mesura, i que Occident s´ha aproximat sovint a Àfrica amb paternalisme i certs interessos econòmics. Però no és pot ignorar la pròpia responsabilitat dels distints governs de la regió en les últimes dècades, tal com reflexa el magnífic llibre África, pecado de Europa de Luis de Sebastian (ex-jesuïta i professor de ESADE, que acaba de morir recentment).
D´acord amb Obama, i també amb Mahamat Dodo i Luis de Sebastian, la condició essencial per a que Àfrica puga guanyar el futur és la democràcia. Clar que l´ajuda al desenvolupament per part del món occidental és necessària, però el desenvolupament real d´Àfrica no es produirà sense governs dignes i responsables, enemics de la corrupció, dels abusos i les guerres. Els governs que respeten les lleis i les llibertats crearan les condicions per a que els ciutadans tinguen una vida millor i més pròspera, i aconseguiran atraure inversió estrangera. Cal crear així institucions estables, eficaces i transparents, que són la clau d´un desenvolupament humà i sostenible.
Resulta curiós que mentre Obama llançava a Ghana aquest missatge a favor de les reformes institucionals per a propulsar el desenvolupament econòmic i social d´Àfrica, no molt lluny d´aquell país, a Guinea Equatorial, es produïa la visita d´una delegació espanyola per suavitzar les relacions entre el nostre país i l´antiga colònia africana (independitzada en 1968). El contrast és evident. Guinea Equatorial és un menut país molt ric, arran dels jaciments petrolers que li aporten uns alts ingressos. Tanmateix, d´això es beneficia ben poc el conjunt de la població, en tant que la família del dictador Teodoro Obiang té uns nodrits comptes bancaris fora del país. La renda per càpita de Guinea Equatorial és de més de 20.000 dòlars per càpita, mentre la de Ghana no arriba als 3.000 dòlars; però l´esperança de vida de la nostra ex colònia es de 50 anys, mentre la de Ghana és de 60 anys. Evidentment, la clau del major desenvolupament humà de Ghana front a Guinea Equatorial està en el diferent marc institucional, i el futur d´Àfrica pot millorar a mesura que s´hi estenguen i consoliden les reformes democràtiques i el bon govern.
Catedràtic d´Economia Aplicada. Universitat de València.