Parafrasejant Camps, i recordant Pedro Pacheco, caldrà buscar en el diccionari una paraula distinta de «cachondeo» per a definir l´opinió de molts ciutadans per l´arxiu de la causa contra la franquícia valenciana de la trama Gürtel. «Roma locuta, causa finita»? De cap manera. El TSJ ha parlat, però vist el menú d´interrogants que envolta el cas, aquest continua. Potser ja no com a cas Camps" però sí com a cas "Justícia". Només cal fer una ullada a internet. I és que la ciutadania potser ignora que els camins de la justícia són tan inescrutables com els divins, però té molt de sentit comú: automatisme mental que no ensenyen a la universitat i que fa preguntar-se per què el president del TSJ no s´ha inhibit en la causa, atesa la relació d´amistat amb un dels imputats. La inhibició no és una decisió aliena al món judicial. Setmanes enrere, una magistrada canària al·legava vincles d´amistat amb la dona d´un dirigent del PP, imputat també per suborn. Renúncia que fou acceptada pel TSJC.
Otrosí, com diríem seguint les lleis processals: què hi ha sobre els contactes de Trillo, portaveu de Justícia del PP, amb un magistrat del TSJ? Tot i que siga per un moment, anem contra el sentit comú i acceptem com hipòtesi que els contactes foren només per intercanviar impressions sobre l´oratge. No crida l´atenció que això no els cridara l´atenció, justament dies abans que el TSJ decidira sobre la causa? No cal dir que la pregunta duu implícita la resposta: justament dies abans que el TSJ decidira. Uniu a això les anades i tornades del vicepresident del CGPJ a ca Camps —des de la cacera de Bermejo, no havíem quedat en què les reunions entre polítics i jutges eren per a conspirar, segons el PP?— i tindreu un quadre desolador de la Justícia. No tinc cap element per pensar que s´ha dictat una resolució injusta, però com que la dona del Cèsar no només deu ser honesta, sinó semblar-ho, vistes algunes actuacions, hom pot dir que hi ha jutges que no semblen bones dones del Cèsar.
