Educación buscara en la embajada a los profesores de chino. Concha Gómez explicó que la conselleria pretende que a los valencianos no les pase con el chino como con el inglés, que pasó el tren y siempre han ido a remolque.» (Levante-EMV, 28 de febrer de 2009.)
Diez profesores chinos impartirán su lengua en 30 centros. El conseller Font de Mora se mostró «convencido de que todos los alumnos valencianos que comiencen a estudiar chino en el curso 2010-2011, al cabo de seis o siete años, sólo por el hecho de saber ese idioma tendrán asegurado un puesto de trabajo.» (Levante-EMV, 29 de juliol de 2009.)
Sí senyor i sí senyora. Clar que sí! La secretària autonòmica de la Conselleria d´Educació i el conseller d´Educació tenen tota la raó. ¿No voldreu que perdem el tren del xinés ara que estem agafant el furgó de cua de l´anglés? Perquè ¿quina llengua és bàsica per moure´s pel País Valencià?, ¿quines llengües ha de garantir el sistema educatiu al nostre alumnat en acabar l´escolaritat obligatòria?
Sincerament, després de les declaracions de la senyora Gómez, que parla en català perquè no sap parlar valencià, i del senyor conseller, jo ho tinc clar: el que més els ajudarà en la seua formació i els obrirà les portes al món és saber xinés. Ja està bé de perdre els trens que ens duran a terres estrangeres, a Anglaterra i a la Xina! ¿Qui no té algun parent, negoci o amics a la Xina? Els xinesos i els valencians som cosins germans, només cal mirar tot el que ens uneix: l´arròs, la pólvora, els ventalls, els dracs... ¿No va ser Sant Jordi qui va matar al drac? ¿D´on és patró Sant Jordi? Per això, oferir el xinés com a optativa no és suficient, i l´Administració ha d´oferir un programa plurilingüe on l´anglés i el xinés si-guen llengües vehiculars des d´infantil ¿Com, si no, podran les nostres criatures dominar-les quan acaben els seus ensenyaments obligatoris? Tot el professorat ha de saber xinés i anglés, només se´ls requerirà coneixements bàsics del castellà i del valencià, n´hi haurà prou amb haver estudiat alguna assignatura del batxillerat en eixes llengües que, tot siga dit, serveixen per a ben poc.
Per sort tenim uns governants que saben avançar-se als nous reptes educatius, no volen que perdem el tren de les llengües. Ells saben ben bé el que significa aplicar amb garanties de qualitat un programa plurilingüe com demana el Consell d´Europa, però amb matisos. Ací no celebrem el 21 de febrer de 2009, el Dia Internacional de la Llengua Materna, ni esmercem esforços en celebrar l´Any Internacional de les Llengües defensant la coexistència harmoniosa dels idiomes propis... No senyor; ací amb l'anglés i el xinés ens sobra per donar resposta amb total garantia d´èxit a un veritable programa plurilingüe.