En l´article publicat el passat dijous 6 d´agost Francesc Esteve, membre de l´Institut de Política Lingüística d´ACPV, s´agafava literalment el títol i mamprenia una sèrie d´insults i de desqualificacions als dos sindicats més importants del País Valencià i a totes les treballadores i els treballadors de la funció pública valenciana. Com a part de l´organització de CC OO-PV, com a funcionari, com a ciutadà valencià i com a soci d´ACPV considere necessari posar blanc sobre negre i aclarir les falsedats vessades en l´article per allò de no callar davant les agressions basades en la mentida i la manipulació.
Val a dir que les afirmacions i desqualificacions sostingudes estan tan lluny de la realitat que s´escau dubtar si l´autor ha perdut part de la seua memòria, s´equivoca per algun altre motiu que obnubila la seua raó o simplement menteix. No necessàriament es podran resoldre aquests dubtes, però sí són clares algunes equivocacions, presentacions parcials, oblits i mentides:
S´equivoca l´autor quan diu que és difícil trobar més deslleialtat envers la paraula donada, més hipocresia i més manca de respecte pels drets dels ciutadans; ja que resulta per contra, molt fàcil trobar hipòcrita, deslleial i mancat de respecte aquell que conta solament la part de la veritat que li va bé per tal d´insultar i de desqualificar als que defensen postures contràries a les seues, aprofitant-se del treball comú i dels compromisos dels altres i oblida o vol oblidar —com aquell escriptor castellà de renom universal— que CC OO-PV sí ha exigit el requisit lingüístic a la Llei orgànica de funció pública valenciana amb un text lliurat a l´Administració del qual ell és coredactor i que s´ha fet públic. No sembla tampoc recordar si és membre de la Intersindical Valenciana (a la qual no sabem si considera un sindicat de classe, corporatiu o solament important) i funcionari i que amb aquestes dades hom pot interpretar el seu escrit com una propaganda a favor de la pròpia organització i posats a dir als militants d´altres sindicats el que han de fer, no caldrà també que les afiliades i els afiliats a aquest sindicat demanen què han aconseguit els seus representants amb la seua retirada de la negociació de la Llei?
Presenta solament una part dels fets quan qualifica de fariseisme la consideració de falta molt greu discriminar la ciutadania per raó de llengua. En aquest punt, és parcial perquè aquest avanç en l´exigència a les funcionàries i als funcionaris no és fruit d´una revelació màgica a una de les persones que representen el Govern valencià en la Mesa de Negociació sinó de la lluita i les propostes dels sindicats que hem seguit en la negociació. Tal vegada no ho vol dir perquè sap que allà on hi ha un conflicte per manca de respecte als drets lingüístics CC OO-PV ha estat exigint i mitjançant per solucionar-lo arreu del País Valencià i en qualsevol sector, i això no el permetria insultar tan categòricament els agents socials. Tampoc no diu que davant la negativa de l´Administració d´incloure el requisit lingüístic universal per a la funció pública, CC OO-PV ha proposat i continua defensant l´exigència d´aquest requisit en cada convocatòria d´oferta d´ocupació pública d´acord amb el perfil de les places i de si hi inclouen atenció al públic.
Menteix i insulta infundadament quan diu que representem els interessos corporativistes d´uns funcionaris —en el pitjor sentit del mot— que, com els franquistes, creuen que són els ciutadans els qui s´han d´adaptar i els han de servir i no al contrari. Menteix perquè CC OO-PV ha defensat i continua defensant en totes les lleis, propostes i accions de l´Administració pública —en el millor sentit del mot, el que li donaren els governants de la II República i li donem els defensors de l´estat de dret— els drets de ciutadania i la defensa d´un model social solidari, igualitari i progressista i ho ha defensat tenint davant administracions de qualsevol color polític. Insulta totes les treballadores i els treballadors de la funció pública quan identifica defensa dels interessos laborals i legals amb el model de funció pública franquista, perquè oblida (ai, on estaran les cues de pansa per a enfortir la memòria?) que es tractava d´una administració que estava a les mans d´aquells que l´havien segrestada per la força de les armes i concedien el privilegi de formar part de la classe dirigent als més lleials servidors. Potser la lleialtat que busca Esteve siga la mateixa que reclamaven aquests membres de l´Administració franquista: seguir a boca muda les doctrines dictades pels que es pensen posseïdors de la veritat.
Sec. Comunicació i Política Lingüística de CC OO-PV
