No hauria de ser, però és

Jesús Puig

El dia que Alarte desautoritzà la moció de censura de Benidorm, amenaçant als seus amb paraules que recorden la cèlebre expressió d´un western: jo de tu no ho faria portaveu, Camps va mirar el calendari per comprovar si era Dia dels Innocents. Ui, ara resulta —es digué— que Alarte creu en el pacte antitransfuguisme; demà li tiraré un altre os i que continue torbant-se. I és que en política, com en futbol, importa poc el procés i molt el resultat. Per als votants d´un partit, valdre´s d´un trànsfuga per obtindre l´alcaldia és tan irrellevant com per als seguidors d´un equip marcar el gol del triomf en fora de joc. Uns i altres el que volen és guanyar. No hauria de ser així, però és.
La pregunta inevitable és si Alarte ha fet bé o mal desaprovant la moció. I la resposta és que la disjuntiva és falsa. Potser ha fet bé pel que suposa d´actitud ètica i potser ha fet mal perquè —amb paraules de Schopenhauer— ningú no guanya pel fet de defensar una causa justa, sinó per la seua habilitat a l´hora d´usar les seues armes, ja siguen espases o paraules. I és evident que el discurs d´Alarte decep, ja que accepta unilateralment el pacte antitransfuguisme a Benidorm, quan el PP se´l passa per l´entrecuix a Dénia i un llarg etcètera de pobles més; alhora que no aprofita el Pisuerga de Benidorm per denunciar un pacte que, de la literalitat dels compromisos acordats, en fa burla constant el PP amb accions discordants que l´han convertit en un instrument tan inútil com un text de filosofia per a Belén Esteban.
Amb dites premisses, no calen Cassandres per vaticinar que el PP, donat a censurar allò que practica, continuarà fent-ne d´isetes presentant mocions amb l´excusa de la governabilitat i muntant sagramentals als regidors de l´oposició que gosen plantejar-ne. És la llei de la selva aplicada a la política, on el més astut sobreviu i qui té menys escrúpols triomfa. Quatre legislatures de govern popular al País Valencià avalen eixa política. No hauria de ser així, però és.