Els estudis d´economia en temps de crisi

Trinidad Casasús

La Facultat d´Economia de València ha organitzat enguany la primera Olimpíada Nacional d´Economia, una iniciativa a la qual s´han incorporat 17 universitats de tot Espanya. A la final van competir 45 estudiants de segon de batxillerat, que han cursat estudis en les matèries d´economia i empresa als seus instituts i centres de secundària respectius. L´interès d´aquests joves per l´economia, la il·lusió amb que han participat i el famós procés de Bolònia en què ens trobem endinsats tota la comunitat universitària europea, motiven aquestes reflexions a propòsit dels estudis de les matèries econòmiques en la Universitat espanyola, molt particularment a la nostra facultat. L´economia, així ho pense, no és allò més important a la vida, però enmig d´aquesta crisi mundial, en què surten a la llum nombrosos delictes econòmics i fiscals, com també delinqüents vulgars considerats no obstant com a grans figures de les finances, estic totalment convençuda que la Universitat i les seues facultats d´economia han d´aplicar-se a una revisió profunda sobre la nostra funció en la societat i sobre la responsabilitat davant aquests joves que desitgen estudiar això que algun clàssic va denominar la ciència lúgubre.
La de València és la facultat d´economia de la Comunitat Valenciana més gran i amb més titulacions. Des d´una perspectiva responsable, l´aspecte que més interessa és el centre més directament compromès en la formació dels futurs professionals. D´ells va a dependre el futur de la nostra societat, però també les pròximes crisis i els èxits i comportaments futurs de les empreses que crearan, dirigiran o de les que en formaran part.
Una vegada aprovats els primers plans d´estudi ajustats a la nova normativa, és el moment d´abordar les repercussions del procés de Bolònia sobre la Facultat d´Economia. No només es tracta d´un canvi en la denominació dels títols universitaris de llicenciatura i diplomatura pels de graduació. Ni tampoc d´una variació quant als anys d´estudi. Per damunt de tot va a suposar una profunda transformació quant a l´actitud de la comunitat universitària, tant del professorat com dels estudiants.
La forma d´aprenentatge serà una qüestió fonamental pel que respecta als estudiants futurs, atès que implicarà una dinàmica distinta en les classes, la qual cosa ­exigirà una interacció entre professor i estudiant fluïda i responsable, on les dues parts hi posen allò millor per a assolir la consecució dels objectius. La Universitat pública ha complit amb la societat espanyola amb el seu deure de formar generacions d´estudiants que han contribuït al desenvolupament del país. Un exemple és la nostra pròpia facultat, que ha proporcionat un gran nombre d´economistes, diplomats i llicenciats en empresa, alguns dels quals de prestigi reconegut, no només ací sinó en el conjunt d´Espanya i a l´àmbit internacional. Una gran majoria dels que treballem a la universitat pública ens la
creiem i hi tractem de fer el nostre treball el millor que sabem i podem.
Però necessitem les condicions adequades. Això significa que els nostres estudiants han d´accedir a les aules en les condicions òptimes, amb una relació adient d´alumnes per classe que afavorisca la millor aplicació de les noves tecnologies i metodologies. Per als centres massificats de les grans universitats públiques, els canvis de Bolònia no seran reals, si no s´aborden en profunditat i amb rigor les reformes que calen. El procés de transformació a l´ensenyament universitari serà un frau per a la societat si canvien cursos i matèries, però no les condicions de les aules per a impartir-los. Qualsevol estudiant que accedisca a la universitat ha de tenir assegurada una docència de qualitat pel que fa als estudis que desitja cursar, i en cap cas quedar reduït a una dada quant a les estadístiques sobre xifres d´estudiants.
Quan la ministra s´hi refereix als Campus de l´Excel·lència a l´horitzó del 2015, ens preocupa la possibilitat d´haver-nos d´enfrontar en un escenari amb facultats públiques de primera i de segona. De primera, perquè incorporen un bon grup de professors-investigadors de qualitat, amb capacitat per a impartir classes de forma satisfactòria alhora que adaptada a les necessitats del món actual. I de segona, amb professors-investigadors tant qualificats com els primers, però sense els mitjans ni les condicions amb què aconseguir que els seus estudiants desenvolupen satisfactòriament les habilitats i les competències.
Ens sentim orgullosos de pertànyer a una facultat pública com la Facultat d´Economia de la Universitat de València, però ens preocupa molt el futur del nostre centre. I ens preocupen especialment les paraules grandiloqüents de les autoritats –civils i acadèmiques– que a continuació no es concreten en realitats davant el gran canvi que la Universitat espanyola i la Facultat d´Economia en particular haurem d´afrontar en un futur immediat. I això si vertaderament aspirem a complir la missió que la nostra societat espera: formar bons professionals i persones amb capacitat de liderar els canvis econòmics, financers i empresarials als quals s´enfronta el món.
Decana de la Facultat d´Economia de la Universitat de València.