Sopar i sopor

Jesús Puig

No ho he llegit al pòsit d´una tassa de cafè, però el sopar amb què el PP obrirà el curs polític a València serà més sobri que anys anteriors. No dic que els assistents arriben a imitar Charlot en La quimera de l´or (cuinant la pròpia sabata, xuplant els cordons com si foren espaguetis i rostant els claus com si foren ossets); però, mosset més, mosset menys, és el que li pot passar a qui no porte l´entrepà de casa. La raó és òbvia: amb Bárcenas en situació de «cessament temporal» —qual infanta Elena— en la tresoreria del PP, Correa aüixant mosques a la presó i el Bigotes atrapat a la sucrera del cas Gürtel, ja em diran qui paga el sopar i qui l´organitza. Angelets! Amb tants contratemps i la ridícula remodelació del Consell —per a quan Ricardo Costa conseller de Corte y Confección?—, en lloc d´un sopar, hauria sigut més apropiat convocar els militants a una missa de rèquiem.
En fi, que si Déu vol —i és clar que vol; ho confirma el sentit comú que ens ha donat als valencians per a què, elecció rere elecció, triem l´opció més correcta— i el temps ho permet —i és clar que ho permet, ja que Aemet no pronostica precipitacions divendres vinent— Rajoy i el seu adossat Camps recitaran de nou les seues obsessions: ZP ens odia. I ara dic jo: per què els dirigents del PP no es fan un reseteo complet? (ja saben, un desbloqueig del cervell per tal d´esborrar-hi disbarats i reiniciar un discurs més nou i menys cascat).
Així doncs, amb Déu Nostre Senyor de part del PP i sense que l´oratge obligue Rus a accelerar el projecte d´una lona inflable per cobrir la plaça de bous, tindrem sopar i sopor amb discursos tan poc estimulants com un plat de peix bullit. De menú: empanada de victimisme, delicatessen pròpia de gourmets poc exigents i de recepta senzilla: s´agafa la massa —el poble valencià—, se li diu que té un futur esponerós que posa en perill el govern central, i es repeteix com l´all una vegada i altra, i una-i altra-i una-i altra... Fins que el plat, a punt, es duu a taula.