Un amic m´envia un missatge arran del meu article anterior sobre el problema de l´atur publicat en aquest diari. Li va agradar la perspectiva comparada entre països europeus, on Espanya (junt amb Irlanda) apareixia com el país on més havia augmentat la taxa d´atur en el context de la crisi econòmica, mentre que altres països que han patit també una important desacceleració econòmica no han conegut una destrucció d´ocupació tan forta. En tot cas, el meu amic em suggereix que ara hauria de fer una anàlisi comparativa similar entre les distintes regions espanyoles. Accepte el seu suggeriment i ací van aquestes ratlles.
De fet, si és veritat que hi ha una resposta heterogènia del mercat de treball de cada país europeu a la crisi econòmica, també ho és que la destrucció d´ocupació s´ha produït de forma molt dispar entre les distintes regions espanyoles. Segons la darrera Enquesta de Població Activa de l´INE, la taxa d´atur del conjunt d´Espanya (a data del 30 de juny) és d´un 18%. Ara bé, vuit Comunitats Autònomes se situen per damunt d´aquesta mitjana (Melilla, Canàries, Andalusia, la Comunitat Valenciana, Murcia, Extremadura, les Illes Balears i Castella-la Manxa), mentre que onze queden per davall (el País Basc, Cantàbria, Navarra, la Rioja, Galícia, Aragó, Madrid, Castella-Lleó, Ceuta i Catalunya). En la banda alta, apareixen Melilla, Canaries i Andalusia amb taxes del 25 i el 26% de desocupació, i tot seguit va la Comunitat Valenciana amb una taxa del 21%. Mentrestant, a l´altre extrem més favorable apareixen el País Basc, Cantàbria i Navarra, amb unes taxes d´atur de l´11 i el 12%.
Per què aquesta gran disparitat de comportaments? El diferent impacte de la crisi econòmica sobre el mercat de treball de les diverses regions espanyoles ha depés, en bona mesura, de l´estructura productiva d´aquestes i del tipus d´empreses que hi dominaven. Aquelles regions que feren una aposta excessiva pel sector de la construcció i l´activitat immobiliària estan patint ara, en general, un major desacceleració econòmica i una destrucció més forta d´ocupació. Aquest és el cas de la Comunitat Valenciana, on els responsables polítics i molts actors econòmics quedaren enllumenats pel boom immobiliari i els guanys a curt termini, sense calibrar suficientment el risc d´una excessiva especialització productiva per a un desenvolupament econòmic sostenible.
Un desenvolupament que reclama una major diversificació sectorial i una cura més rigorosa de l´ordenació territorial.
Per a postres, el tipus d´empresa que domina a la Comunitat Valenciana és una empresa amb una taxa de finançament intern molt baixa (en general, per sota del 25%), de manera que la seua activitat productiva depén massa del finançament extern (de proveïdors o de la banca), per això resulta tan vulnerable a conjuntures adverses com l´actual crisi econòmica.
Quines són les perspectives de futur? L´estacionalitat estiuenca i els efectes positius dels 8.000 milions d´euros que el Govern ha aportat als Ajuntaments per a impulsar l´obra pública local han frenat un tant la destrucció de llocs de treball els darrers mesos, però el problema de l´atur pot augmentar encara un poc més els propers mesos. L´activitat econòmica s´anirà recuperant gradualment sota la influència positiva de les mesures de política econòmica i el tiró d´altres economies que ja comencen a créixer (com França i alemanya). Tot i això, fins al 2011 el creixement econòmic espanyol no serà suficient com per a crear ocupació neta.
És, així, fonamental aprofitar l´ocasió per a respondre adequadament a dos reptes pendents: millorar la capacitat d´adaptació del nostre mercat de treball als canvis econòmics, i impulsar un model de desenvolupament econòmic més diversificat i sostenible. Per tot això és tan important la creació d´un clima de major diàleg social i consens polític, tant a escala estatal com al si de la Comunitat Valenciana.
Catedràtic d´Economia Aplicada. Universitat de València.
08:14
