Benvingut al club dels anuncis classificats, senyor Alarte. El PSPV busca nom. Així, sense més prosa, s´entén la decisió d´arraconar les sigles actuals del partit. Potser amb el canvi de nom el PSPV deixarà de fer vacances i farà oposició? Perquè eixa és la qüestió, i no altra. Amagar la marca tradicional amb el genèric Socialistes Valencians recorda l´antiga aristocràcia francesa que es perfumava per amagar l´olor de suarda, quan realment el que necessitava era un bon bany a base de sabó i fregall.
És sabut que en política no existeixen espais buits, així que caldrà veure si, amb el canvi de sigles, la franja electoral que Alarte pensa guanyar-li al PP per la dreta és major que l´espai electoral que perdrà per l´esquerra. Ho desitge, però no ho espere. I, com que espai que no ocupes te l´ocupen, és previsible que el Bloc i altres partits ocupen el buit que el PSPV deixa. El futur, doncs, dirà si dita estratègia reporta als socialistes més guanys que pèrdues. Em recele, però, que aquesta renúncia és una més que se suma a les renúncies que el socialisme va fent des de la Transició. En aquella bugada inicial, va perdre el primer llençol gran amb les senyes d´identitat. D´aleshores ençà, no ha parat de perdre un llençol a cada bugada.
Cal adaptar-se a la realitat, diuen. Per la mateixa regla de tres, s´haurien de revisar les sigles del PSOE, no? Ja que sovint la O d´«obrero» és l´equivalent a zero «patatero». Creure que canviant el nom acurtaran la distància electoral entre socialistes i populars és d´una ximpleria semblant a la del cornut que pilla la dona follant amb un altre en el sofà, i no se li ocorre res millor que desfer-se del sofà per a evitar noves infidelitats. El problema del PSPV és la seua divisió interna. Tan sols cal llegir els comentaris que fan alguns militants a les notícies sobre vicissituds del partit que publica Levante-EMV. Si entre ells, que es coneixen bé, es tracten d´eixa manera, què en pot esperar qui siga només un simpatitzant?
02:00
