Ja ho sabia

Quan les coses pinten mal la dreta valenciana es passa per l´arc de triomf allò del neoliberalisme i l´economia de mercat, s´obliden de la no intervenció en el món productiu i entren directament a aplicar la màxima de «socialitzar les pèrdues i liberalitzar els guanys».
I ara, és un d´eixos moments en què no estem per tirar en pólvora de rei, tot i ser el País de la traca i la festa perpètua. A Camps, en una calentor estival, li ha donat per nacionalitzar el València SAD i fer-nos co partícips a tots els valencians (això si, sense repartir accions), mitjançant un aval de 74 milions d´euros, després d´una horrorosa gestió econòmica i urbanística iniciada pel xiquet dels Soler i aplaudida per Bancaixa, Rita i el propi Consell. I donem gràcies, ja que si els de Dalport, més coneguts pel gran Morata com els de «Dan-por», junt a Vicent Soriano, arriben a culminar el seu assalt al Consell d´Administració del València SAD, possiblement la broma ens haguera costat més d´un disgust a l´afició xe. Igualment, i copiant al Capità Moro d´Alcoi, i com diu l´humorista Xavi Castillo, el Molt Honorable ha decidit dir allò de: «Això de la Fòrmula 1 ho pague jo», amb els diners de tots clar està. El Consell pagarà 90 milions per mantindre un Premi que en altres llocs cobren per acollir-lo. Que té uns costos impressionants cada any en el seu muntatge i desmuntatge.
Molt omplir-se la boca amb el finançament, per a què? Per a la primera de canvi soterrar-lo en una pista d´asfalt i unes graderies que sols s´utilitzen un cap de setmana. Doncs bé, esta actitud traduïda a nivell d´economia familiar sols te un nom: irresponsabilitat. Sobretot en l´època de crisi per la que travessem, on el País Valencià supera en distància la mitjana estatal d´atur i el més de mig milió de desocupats.
Alguns encara es sorprenen d´estes accions de màrqueting publicitari i captació electoral, on la línia d´allò públic i d´allò privat està tan difuminada que no es sap on comença un i acaba l´altra. On els sentiments dels que som valencianistes ens els volen confondre amb els interessos privats d´entitats i empreses que sols volen fer negoci i que, mentre existisca la caixa tonta i sense fons de l´administració sempre tindran la garantia de tindre beneficis assegurats.Estan jugant amb l´ideari col·lectiu de la societat valenciana, i el més greu encara, amb l´erari de l´Administració, un erari més eixut que una moixama i hipotecat per a dues o tres generacions. Així i tot, els fastos i negocis sense producció social o laboral són la tònica dominat de l´actual govern popular.
No em pregunteu per què, ni per què no. Però com sona en la cançó de l´anunci televisiu: Ja ho sabia. Al final, a pagar els plats trencats sempre els mateixos.