A poc d´arribar Varsovia en vaig quedar bocabadat, puix a la ciutat vella hi ha havia barricades amb gent armada amb una mena d´uniforme com els dels nostre milicians, sense uniformitat, dones i homes cantaven i es passejaven pels carrers i places del voltant del mercat, la gent normal hi participava, en tant, els forasters contemplaven les escenes amb sorpresa. La memòria estava ben present, els ciutadans volien recordar el que havien patit, no volien oblidar, i a més a més, que nosaltres els de forra ens adonarem I és que la nostra estada coincidia amb l´aniversari de l´ insurrecció d´ agosto del 1944.
A tot arreu de Polònia he pogut comprovat com el record es vol mantindré, en tant que història i present. A la capital del actual estat es pot apreciar una diferent sensibilitat davant d´aquest passat com víctima de la barbàrie i destrucció, Alguna gent quan parla d´eixes coses les atribueix als nazis, altra, però, parla dels alemanys, diferencia que no pot quedar desapercebuda, i explica com pocs alemanys et trobes a Polònia. Cal esmentar com la presència soviètica es vista com un malson, de vegades amb una certa ironia, cas del imponent monument als soldats russos, existent al barri de Praga, al que la gent ha batejat dels «soldats adormits», puix semblen que estant fent això, dormint. En la conmemorió del alçament del 44, sempre es deixa clar com les tropes soviètiques van esparar que els nazis masacraren a la resistència. Es veu com l´ agravi i el desig d´ independència es ajunten.
Amb tot Varsòvia és a hores d´ara una ciutat amb una activat cultural important, d´ especial interès ha esta comprovar com, malgrat tot l´art, fins , el contemporani, és ric i de qualitat, així, com, la presència de molts teatres en activitat, i el bon jazz no manquen. Es respira una atmosfera de certa euforia, molta tenda, prou consum, molts taxis, la velocitat, bon restaurants a preus raonables...
A la cruïlla d´Europa, Polònia vol ser quelcom, i Varsòvia es mostra com un model, amb tota la ciutat vella patrimoni de l´Unesco totalment restaurada, i altres espais nous de trinca amb gran immobles, hotels, com qualssevol altra gran capital europea. El patriotisme de l´estat polonés sembla aspirar a equiparar-ne a la resta d´occident, i poc resta de l´ anterior etapa de dependència soviètica. Si no te limites, però, a les zones més turístiques, però, pots veure que encara molt camí per fer i no manca zones deprimides i molt marginals, com és el cas del enorme barri de Praga, on hem passat un parell de setmanes.